Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
talent
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes grega (τάλαντον), originària probablement de Babilònia.
Fou també unitat monetària Corresponia a 60 mines mina i a 6 000 dracmes dracma El seu valor i el seu pes en metall variaren segons els llocs i els temps el d’Egina pesava 43,63 kg, l’àtic 26,178, l’hebreu 34,272, el romà 27,3
art brut
Art
Denominació que rebé la col·lecció organitzada el 1947 i exposada el 1967 al museu d’arts decoratives de París pel pintor Jean Dubuffet a base d’objectes trobats, creats o pintats per primitius, nens i dements, i que presentaven unes característiques d’immediatesa ingènua i de curiositat casual.
Aquest nom és donat també, per extensió, a aquelles obres alliberades de la cultura ambiental Jean Dubuffet, com a teòric i creador, donà valor a l’objecte, com ja li n'havien donat Marcel Duchamp i Pablo Ruiz Picasso, i en creà una sèrie amb materials inusitats en l’art
Sant Miquel de Vinebre
Jaciment arqueològic
Assentament d’època romanorepublicana al terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre).
És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC
drets especials de gir
Economia
Mitjans de pagament dels deutes internacionals, establerts per acord del Fons Monetari Internacional, l’any 1969, per subvenir a la manca de liquidesa i a la crisi del sistema monetari vigent.
Aquets drets no tenen cap contrapartida metàllica ni en moneda de reserva, i en valor són equiparats al del dòlar del 1970 en or Cada estat membre del FMI pot disposar-ne en una quantitat proporcional a la seva quota de participació El FMI en regula i en controla la utilització
parsi
Religions de l’Orient Mitjà
Membre de la comunitat religiosa d’origen persa i de religió mazdaista (mazdaisme) que viu concentrada pràcticament a Bombai (Índia), on arribaren al segle VII arran de la conquesta musulmana de l’Iran.
Són molt influents avui a l’Índia a causa de llur valor moral i religiós i la seva posició social acomodada d’homes de negocis i d’intellectuals Els qui restaren, en canvi, a l’Iran, anomenats guèbers pels musulmans, representen una població mínima, pobra i de nivell social ínfim
ral de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del regne de Mallorca, creada el 1300 pel rei Jaume II de Mallorca amb una llei d’onze diners i una talla de 70 peces per marc, i que pesava uns 3,5 g i valia 16 diners de rals senars o menuts.
Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II
temperatura de transició vítria
Química
Pel que fa als materials de natura polimèrica, totalment o parcialment amorfa, temperatura (T g), inferior a la de fusió, per sota de la qual no existeix mobilitat molecular.
El valor de la temperatura de transició vítria d’un polímer determinat és d’una gran importància pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, puix que moltes propietats, com és ara el flux plàstic o l’elasticitat, en depenen, i es presenten únicament per sobre de l’esmentada temperatura
distància
Matemàtiques
Donat un conjunt E
, aplicació d
: Ex
E →ℝ +
que satisfà els següents axiomes:
o sia, la distància és estrictament positiva, simètrica i compleix la desigualtat triangular.
Tot conjunt E en el qual hi ha definida una distància d és un espai mètric , i d és la mètrica de l’espai Per exemple, en el conjunt dels números reals ℝhom pot considerar d x,y = | x — y |, valor absolut de la diferència x — y , on x,y ∈ℝ
controlador
Tecnologia
Part del sistema de control que regula la llei de control
i genera l’acció correctora.
Partint de la mesura de la magnitud que cal controlar, actua automàticament sobre el sistema controlat a fi de corregir qualsevol desviació respecte al valor prefixat La seva instrumentació pot ésser pneumàtica o electrònica, o ésser feta per mitjà d’un ordinador control digital També és anomenat regulador o corrector
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina