Resultats de la cerca

Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932

Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851

És una de les ciències de la Terra més recents, i els seus espectaculars assoliments foren exposats per primera vegada a l’opinió pública per l'Any Geofísic Internacional Hom acostuma a dividir la geofísica en aeronomia, geodèsia, geoelectricitat, geomagnetisme, geotermometria, gravimetria, hidrologia, meteorologia, oceanografia, sismologia, tectonofísica i vulcanologia L’aplicació de la geofísica a l’exploració geològica és emprada per a descobrir nous jaciments minerals o per a determinar-ne les característiques

Vigent ja des del s VI, Joan XXII la imposà a França, Irlanda i Anglaterra, i Bonifaci VIII a les provisions de totes les seus episcopals i abadies la cúria papal d’Avinyó n'incrementà cada vegada més la percepció Fou objecte d’impugnació i protestes en els concilis de Pisa 1408, Constança 1414 i Basilea 1431 A Espanya fou suprimida pel concordat de l’any 1753 Un sistema similar fou aplicat també pels reis

Aparegué per primera vegada el 1967, editat per l' Instituto Nacional del Libro Español , si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català

La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus

Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública

Aquest, tal com ho manifesta en les Rime , la veié per primera vegada el 6 d’abril de 1327 a l’església de Santa Clara d’Avinyó, i tingué per ella un gran amor, que mai no desmentí Malgrat els diversos esforços que han estat fets, el personatge de Laura no ha pogut ésser identificat, i hom accepta que es tracta de madona Laura de Noves, casada el 1325 amb Hug de Sade

Església de la vall de la Barcedana esmentada per primera vegada en els falsos VI i VIII de Gerri , dels anys 930 i 953, que sembla que foren redactats cap al final del segle XI, moment segur d’existència d’aquesta església Més endavant, a partir del segle XV, consta que Sant Cristòfol de la Vall era sufragània de Llimiana L’any 1904 fou unida a la parròquia de Sant Miquel de la Vall

Es tracta d’una església, avui desapareguda, que es trobava vora el camí que condueix al mas de Santescreus, al nord d’Alp És esmentada per primera vegada en una sentència de l’any 1256 en què apareix com a possessió del priorat de Marcèvol Conflent, de l’orde dels canonges del Sant Sepulcre Tenia, segons J Martí Sanjaume, caràcter d’ermita i fou objecte de moltes deixes testamentàries durant els segles XIII i XIV