Resultats de la cerca

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…

Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat, d’època romànica Fou del llinatge Espareguera testimoniat el 1189, que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola Seva El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona

Situació Aspecte que ofereix el mur exterior de la façana de ponent, amb un aparell fet amb carreuons polits i ben collocats a trencajunt M Anglada El casal de Vinyoles es troba vers l’extrem de ponent del terme de Centelles, al peu de la cinglera que forma la serra de Puigsagordí Aquest casal és situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 345 —y 27,4 31 TDG 345274 Hom hi pot anar agafant la carretera C-1413, de Sant Feliu de Codines a Centelles Havent passat el punt quilomètric 16 i just davant per davant de la carretera que dona entrada a Centelles pel cantó…

Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós MA Anglada Aquesta capella formava part del recinte fortificat del castell de Centelles Es trobava a la part jussana, a l’extrem nord-occidental del recinte inferior o primera muralla, a la banda dreta de la porta d’entrada al castell Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,1 —y 24,7 31 tdg 341247 Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí indicat per arribar al castell MAB…

Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets

Situació i presentació S’estén per l’anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l’apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume Limita al N amb el terme de Taradell i l’enclavament de Tona, a l’E amb el terme de Viladrau, al S amb el municipi del Brull i al SW amb el municipi de Balenyà i l’enclavament de Malla L’enclavament del terme de Seva, anomenat l’Aclau de Seva, és situat entre les terres de Balenyà, Centelles, el Brull i Aiguafreda Vallès Oriental El sector oriental del terme s’integra, per les seves característiques…

Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb les terres vallesanes d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els…

En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró

Situació i presentació Limita amb els termes d’Aiguafreda N, Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat turó de…

Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…