Resultats de la cerca
Es mostren 3054 resultats
Arnau de Terrena
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí
Arnau el Català
Literatura
Trobador.
Viatjà per Llombardia, sojornà a Provença i probablement visità la cort de Ramon IV de Tolosa 1194-1222 En els poemes cantà Beatriu de Savoia, muller de Berenguer IV de Provença La seva obra és formada per cinc cançons, un partiment amb Aimeric de Belenoi avui perdut i algunes composicions de caràcter joglaresc
Arnau Elias Centelles
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Es formà al Club Natació Tàrraco Durant la seva trajectòria 1999-2009, aconseguí vint-i-un títols de campió de Catalunya i catorze d’Espanya en diferents proves individuals Guanyà dues medalles d’or 2005, 2007 en la prova de rescat amb tub, una medalla de bronze 2007 en els 100 m remolc de maniquí amb aletes dels Campionats d’Europa, i les medalles de plata 2006 i de bronze 2004 de rescat amb tub, i de bronze 2008 en 4 × 25 m remolc de maniquí dels Campionats del Món En aquesta darrera prova fou segon als World Games 2005 i establí un nou rècord mundial També establí dotze rècords de…
Joan Arnau Canalias
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula i dirigent esportiu.
Començà a jugar a catorze anys al Club Tennis Taula Sant Fèlix de Girona, club del qual fou cofundador i president El 1980 s’integrà al Club Tennis Taula Ripollet, on fou secretari general i president, i el situà entre un dels millors d’Espanya Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a les federacions catalana i espanyola de tennis de taula i el 2011 fou nomenat president de la Federació Catalana de Tennis de Taula
Arnau de Gurb
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1252-84).
Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al bisbat
Arnau de Torroja
Història
Militar i monjo templer.
Documentat com a cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV, participà en la conquesta de Tortosa 1148 El 1162 entrà a l’orde del Temple al convent de Gardeny de Lleida, on tot seguit destacà per la seva activitat Elegit mestre provincial de l’orde entre el 1166 i el 1168, aquesta conegué una època de gran esplendor El 1181, amb motiu d’un tercer viatge que féu a Jerusalem, fou elegit mestre major de l’orde del Temple Sostingué diverses lluites amb Saladí Morí a Verona durant un visita que féu per tractar assumptes de l’orde amb el papa Luci III
Arnau de Llordat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de la Seu d’Urgell 1326-41 i de Tortosa 1341-46 Durant el seu govern a la Seu s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat
Narcís Jubany i Arnau
Narcís Jubany i Arnau
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat el 1939 Es doctorà en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma Professor de dret canònic al seminari barceloní, fou viceconsiliari dels joves d’Acció Catòlica, canonge de Barcelona 1954 i bisbe auxiliar de Barcelona 1955 El 1964, elegit bisbe de Girona, inicià la renovació de certs aspectes de la pastoral Fou promogut a l’arquebisbat de Barcelona 1971, on succeí el controvertit prelat Marcelo González Martín i féu una reestructuració moderada de l’arxidiòcesi El 1973 fou ordenat cardenal Publicà, entre d’altres obres, El voto de castidad…
Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor i medallista.
S'inicià en l’escultura al taller creat pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà 1888 al Castell dels Tres Dragons, a Barcelona Féu treballs d’escultura per a la Casa Amatller 1900, de Puig i Cadafalch per a la majestuosa xemeneia de la Fonda Espanya 1903, de Domènech la copa de marbre de la Casa Garriga Nogués 1905, des del 2010 al Museu del Modernisme Català, i, particularment, el fris en relleu a la Casa de la Lactància 1910, de l’arquitecte Falguera Realitzà altres obres per al parc de la Ciutadella, el palau de Justícia i el cimbori de la catedral És, ensems amb…
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina