Resultats de la cerca

Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres d’indústria…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…

De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a Barcelona pel…

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor 1975-78 És membre fundador del Studio PER, amb LlClotet, OTusquets i CCirici Amb aquest darrer ha realitzat projectes per al sector públic remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona, acabat el 1989, i de la plaça de l’Univers, al firal de Montjuïc i encàrrecs privats Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador

Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat 1948 i fou repetidament elegit president del Collegi de Rectors de Barcelona Cal remarcar el seu prefaci a les obres completes de Josep Torras i Bages 1948 i l'epíleg a les de Jacint Verdaguer 1949 A part els estudis de caràcter pastoral, s’especialitzà en la història eclesiàstica catalana estudis en part inèdits, sobretot el segle XIX, el Modernisme religiós, les relacions entre el Vaticà i Catalunya, l’integrisme Sardà i Salvany, Pey-Ordeix i grans personalitats eclesiàstiques, com Josep Morgades, Josep de Calassanç…

Estudià primer al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Gibert, J Zamacois i J Massià, i després amplià estudis a París, amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers Bèlgica, amb P Gevers Amb un repertori molt extens des del barroc fins als autor contemporanis, ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Com a compositor cal destacar la seva obra per a piano Seguit 1972, potser la més significativa, així com Música 17 1974, Joc de cadires , que fou executada al Festival de Música de Barcelona de 1980, o el Concert…

Rector del collegi de la Sapiència de Palma, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull Es doctorà en teologia el 1776 Fou rector d’Alaior Menorca 1791-93 i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics

Contrari a la revolució del 1868, s’afilià després al carlisme, dirigí El Alicantino 1889 i La Libertad Regional 1897 Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión Publicà Lucentum 1884, El virrey marqués de Cerralbo 1907 i, en collaboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres 1889 Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante

Exercí professionalment com a moblista i decorador, i prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, habilità espais per al teatre de titelles i, successivament, com a galeria d’art i per a la subhasta de llibres Fou vicepresident del FAD 1907 i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble 1923 Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast , i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català 1922