Resultats de la cerca

Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l’Amèrica Llatina Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78 El 1977 rebé el…

Estudià amb Julián Bautista i Roberto García Morillo Fou membre de l’Asociación de Jóvenes Compositores de Buenos Aires, conductor de programes de ràdio i televisió, crític musical, organitzador de cicles dedicats a la música i hi exercí també com a docent L’any 1991 rebé el premi Santa Clara d’Assís, i el 1994 fou distingit per l’Associació d’Art i Cultura Aquell mateix any estrenà al Teatro Colón la seva obra Comme les Saisons i diversos cicles vocals Ha realitzat conferències al seu país i als Estats Units, i ha publicat crítiques i comentaris musicals en diversos diaris i…

Fundador del grup Caraja-ji, director artístic del teatre Payró de Buenos Aires entre el 1992 i el 1998 i director artístic de la Sala Villarroel de Barcelona des del 2006 Entre les seves estrenes cal destacar Criminal 1996, Martha Stutz 1997, Faros de color 1999, Gore 2000, Fuera de cuadro 2001, La Escala humana 2001, Intimidad 2001, Demóstenes Estomba 2002, Bésame mucho 2002, El vuelo del dragón 2002, 4D Óptico 2003, Estás ahí 2004-05, Nunca estuviste tan adorable 2004, Metamorfosis 2005 i La felicitat 2007 L’any 2007 estrenà al TNC Com es possible que t'estimi tant ,…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 fou un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, fou director artístic del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Rebé diverses distincions, com el Premi…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

Formà part, amb Pedro Cerviño, d’una expedició demarcadora de límits que arribà a l’Argentina el 1782 Tots dos crearen, a Buenos Aires, l’Escuela de Náutica del Virreinato, de la qual Cerviño en fou director Hi ensenyà matemàtiques, astronomia i matèries nàutiques Durant la segona invasió anglesa a l’Argentina, participà en la defensa de Buenos Aires, en la qual morí en un del combats Publicà Almanaque y calendario general según el meridiano de Buenos Aires 1800 i l’any següent un segon Almanaque El seu fill, Valentí Alsina 1802-1869, fou diputat l’any…

Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià…

Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República 1983-89 En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials del període…

Considerat el millor corredor de tots els temps, guanyà el campionat del món de conductors cinc vegades el 1951 i del 1954 al 1957, i es retirà en guanyar el darrer Combinava una gran tècnica amb l’audàcia i la sang freda

Fou una de les grans figures culturals del liberalisme de la fi del s XIX Iniciat com a poeta romàntic, fou més tard un dels introductors continentals del parnassianisme i s’adscriví al Modernisme Són obres seves La batalla 1894, Bajo-relieves 1895, Las galeras de oro 1901, Atlántida conquistada 1906, Las ánforas y las urnas 1923, etc