Resultats de la cerca

Fou autor de Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara 1821, de la comèdia Los encantos de Medea i alguns poemes i obres de circumstàncies

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

A deu anys anà al Perú El 1553 participà en la revolta d’Hernández Girón Després s’establí a Cusco El 1572 fou nomenat governador de Tucumán, i dirigí aleshores diverses expedicions colonitzadores, entre les quals sobresurten la de la fundació de la ciutat de Córdoba Argentina i la que arribà al Riu de la Plata

Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires

Del 1912 al 1917 estudià piano amb Hersilia D de Tronchi i Humberto Paniagua a Guatemala Prosseguí els estudis de piano amb Edoardo Trucco i els de teoria i composició amb Vicente Mañas L’any 1919 es traslladà a Nova York, on residí fins a la mort El 1922 ingressà en l’Escola de Música Santini de la ciutat Exercí de director de l’emissora nacional de Guatemala, i també fou director i pianista La seva obra inclou composicions d’influència clàssica i de música popular Compongué obres instrumentals, música vocal, peces per a piano, música comercial, bandes sonores de pellícules i nombroses…

Deixeble de V Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A Prévost i B Mather El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java Indonèsia A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques Aquest coneixement de la música no occidental acabà…

Escriví articles de divulgació en el Diario de Valencia i en el Correo de Valencia , a més d’alguns poemes i comèdies És autor de Resumen histórico del señorío de Alcalatén y de la insigne fábrica de loza fina del Excmo Sr Duque de Híjar 1799, d’interès per a l’estudi de l’Alcora i la seva fàbrica de porcellana, i Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara y descubrimiento de su famoso templo de Venus 1821, un opuscle, en forma d’epistolari adreçat al pare Bartolomé Ribelles, en què descriu aquesta troballa arqueològica

La seva família s’establí a Barcelona 1964 Treballà en oficis diversos Des de la seva participació en la Peña Cultural Flamenca Enrique Morente 1970, impulsà un gran nombre d’iniciatives de tipus cultural i social, entre les quals cal esmentar el Taller de Músics , entitat pionera a Catalunya dels gèneres musicals altres que l’anomenada música clàssica L’any 2005 enregistrà el disc  Hombre das Buba El 2004 contribuí a la creació d’Els altres andalusos, associació dedicada a denunciar la manipulació de la immigració dels anys seixanta a Catalunya com a instrument polític i també contra la…