Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Fontllonga
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), situat al vessant W de la Cabeçola, damunt el pantà de Camarasa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Pertangué al marquesat de Camarasa Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit al de Camarasa El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’ Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià
Maria Rúbies i Garrofé
Educació
Mestra.
Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida Dels seus escrits cal…
Figuerola de Meià

Figuerola de Meià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), als vessants W de la serra de Sant Mamet.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Era de la jurisdicció del priorat de Meià Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa
Oroners

Conjunt medieval d’Oroners, situat en un relleix d’un espadat sobre l’embassament de Camarasa
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, davant Sant Oïsme de la Baronia.
De la seva església parroquial Sant Salvador depenien els llocs de Sant Just i de l’Ametlla de Montsec després Oroners passà a dependre de l’Ametlla
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
serra de Mont-roig

La serra de Montroig amb el castell de Sant Llorenç de Montgai, a Camarasa
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al S del Montsec (Noguera), que culmina al Montalegre (949 m).
Prop del cim hi ha el santuari de Montalegre
Castell de Cubells
Art romànic
Una de les primeres referències sobre el castell de Cubells data del maig de l’any 1050, quan el comte barceloní Ramon Berenguer I feu que al-Mudàfar, cabdill àrab de Lleida, li cedís els llocs de Camarasa i Cubells Pel novembre d’aquest any, el mateix comte de Barcelona feia acte d’infeudació dels castells de Camarasa i Cubells al comte d’Urgell Ermengol III i a Arnau Mir de Tost En el cas de Cubells, el castell fou infeudat al comte d’Urgell i subinfeudat a Arnau Mir de Tost, a qui s’encomanà la custòdia de la zona El castell de Cubells, malgrat les infeudacions,…
Agustí de Castellví i de Llança
Història
Marquès de Làcon i vescomte de Sanluri, fill de Francesc de Castellví i d’Aimeric, cap de la facció de la noblesa sarda contrària a la política dels lloctinents.
Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…
Benjamin Constant
Pintura
Pintor francès.
Acadèmic Especialitzat en escenes orientals, coloristes, i en retrats Autor de murals a París Sorbona, Hôtel de Ville, cúpula de l’Opéra-Comique, 1898 Fou mestre dels catalans Anglada i Camarasa i Gaspar Camps
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina