Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Salvador Alarma i Tastàs
Salvador Alarma és autor de la decoració de la sala de ball La Paloma (1903), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Teatre
Decorador i escenògraf.
Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc El 1898 començà a…
, ,
Cassià Casademont i Busquets

Cassià Casademont i Busquets
© Fototeca.cat
Música
Professor de viola i compositor.
Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei , d’…
Micharmut
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant i autor d’historietes Joan Bosch i Quevedo.
S’inicià en el món del còmic a través d’ Els Tebeus del Cingle , collecció que creà juntament amb el dibuixant Sento Collaborà a Bésame Mucho i, a partir del 1982, a Cairo , on donà a conèixer els seus personatges Rick Tango i Glen Radar La seva obra palesa la influència de clàssics com Otto Soglow, d’un gran dinamisme i modernitat, i també la tradició dels tebeos de l’editorial Valenciana, juntament amb el grafisme dels autors francobelgues més radicals Entre altres títols publicats, cal esmentar Dogon 1983, Futurama 1985, Museo Vivo 1987, Raya 1990 i Marisco 1990 Posteriorment…
cingles de Tubau
Cingle dels municipis de Gombrèn (Ripollès) i Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).
cingles de Sant Roc
Cingle dels municipis d’Amer (Selva) i Sant Martí de Llémena (Gironès).
cingles de Vallcebre

Aspecte dels cingles de Vallcebre
© CIC-Moià
Cingle dels municipis de Cercs, Fígols, Guardiola de Berguedà i Vallcebre (Berguedà).
Castell d’Ancinhan
El castell d’Ancinhan, del qual no es coneixen notícies documentals, es trobava al capdamunt d’un turó anomenat el Serradet, tallat al NE per un cingle Aquesta construcció no ha deixat cap vestigi, excepte en la toponímia l’indret on s’alçava és conegut com Lo Castelhàs Al lloc del seu emplaçament no hi ha res més que el substrat rocós, ocupat avui pel dipòsit d’aigua del poble El poble d’Ancinhan s’estén a redós d’aquest turó Les cases són disposades en graderia sobre un vessant limitat al NE per un fort pendent A l’extrem sud-est de la població hi ha una porta d’arc de mig punt…
Sant Llorenç de Corrubí (les Llosses)
Art romànic
L’antiga parroquial de Sant Llorenç de Corrubí, avui integrada al municipi de les Llosses, formava part del municipi de Viladonja, el qual fou creat l’any 1830 i suprimit l’any 1974 Aquest municipi era format, a més, per les parròquies de Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba El primer esment de l’església de Sant Llorenç de Corrubí data de l’any 905, on apareix com a filial de Sant Jaume de Frontanyà, parròquia de la qual depengué fins al segle XIX, que passà a dependre de Sant Esteve de la Riba El seu nom sembla que prové del roc o cingle de…
cinglera
Geomorfologia
Cingle que s’estén tot al llarg d’un serrat, d’una serralada.
Montferrer
Municipi
Municipi del Vallespir, estès des dels contraforts meridionals del massís de Canigó (la Soca, 1.635 m) fins al Tec (que en aquest indret corre engorjat —pas del Llop— i forma en part el límit S), entre el puig de Coç (1.116 m) i les gorges de la Fou (límit amb el terme d’Arles).
El bosc alzines, roures i castanyers ocupa una bona part del terme La superfície agrícola ocupa 774 ha, la major part de pasturatge i farratge 753 ha hi ha arbres fruiters 13 ha, hortalisses 16 ha i cereals 2 ha El cens ramader és de 137 caps de bestiar boví, 582 d’oví, 170 de cabrum i 19 equins Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins El poble 226 h 1982 820 m alt és establert al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer , al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina