Resultats de la cerca

Estudià a Roma, i el 1908 passà a dirigir l’Academia de Bellas Artes de Santiago de Xile, des d’on exercí una forta influència Director del Museo del Prado 1922-31 i 1939-60, i de l’Academia de San Fernando des del 1953 La seva pintura, inspirada sobretot en temes típics i populars, persistí en la tradició acadèmica Els seus retrats trobaren un bon mercat entre l’alta societat de Madrid

Estudià dret i ciències de la informació i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació Es donà a conèixer com a poeta a Épica 1974, llibre al qual seguiren Proyecto preliminar para una arqueología de campo 1978, La estancia saqueada 1983 i Derivas 1987, entre altres títols El 1991 recollí el conjunt de la seva poesia a Las ruinas del mundo , i posteriorment ha publicat Para no ir a parte alguna 1994, Olas en la noche 2001 i En el mar de ánforas 2005, entre altres reculls de poesia També ha publicat els volums de prosa Vivir sin ser visto 2000 i Regresar a donde no estuvimos Memorias de…

Visqué la infantesa i l’adolescència a Lleó i es donà a conèixer com a poeta en els volums Sitio de tarifa 1972 i Cumpleaños lejos de casa 1973 Com a novellista, s’inicià amb Novela de Andrés Choz 1976, per continuar amb títols com El caldero de oro 1981,  La orilla oscura 1985, premi de la Crítica,  El centro del aire  1991,  Las visiones de Lucrecia 1996, premi Miguel Delibes,  Los invisibles 2000,  El heredero 2003,  La sima 2009,  El río del Edén 2012, Premio Nacional de narrativa 2013,  Musa Décima 2016 i La novela posible 2022 Posteriorment, algunes de les seves novelles les agrupà en…

Deixeble de Casas Nóvoa, el succeí com a mestre d’obres de la catedral de Santiago de Compostella 1749, on treballà en el projecte de les plantes de la sala i avantsala capitulars 1752, en la cobertura de l’arxiu i el tresor 1755 i en la façana septentrional o de l’Azabachería

Format a la Universidad Complutense de Madrid, de la qual fou professor 1965-74, posteriorment exercí la docència a la Universitat Autònoma de Madrid 1968-1974, a la Universitat de Barcelona 1974-1981 i  a la Autònoma de Barcelona 1981-2006, de la qual fou catedràtic des del 1981 i on codirigí també  D'Art  i fundà 1995 Locus Amoenus , revistes especialitzades Fou un destacat estudiós de la iconografia de l’edat mitjana i, molt especialment, de la illuminació de miniatures i manuscrits De la seva aportació sobresurten els estudis monogràfics sobre els grans promotors artístics dels segles XIV…

Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona provinent del Deportivo de la Coruña Jugà al Barça set temporades 1954-61, en la primera de les quals alternà amb la filial Espanya Industrial Jugant d’interior, es convertí en l’ídol de l’afició, juntament amb Kubala Disputà 216 partits i marcà 112 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960 Fou distingit amb la Pilota d’Or com el millor jugador europeu 1960, el primer jugador espanyol en aconseguir aquest guardó Després de perdre la final de la Copa d’Europa 1961, fou traspassat a l’Inter de Milà 1961-70, amb el qual…

Ingressà a Veterinària Militar El 1898 fou destinat a Lugo Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l’Estat espanyol Més tard passà a la Corunya Publicà diverses obres i féu el primer estudi zootècnic de la raça bovina gallega Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l’Acadèmia de Medicina de la Corunya Fou director de l’Estació Pecuària Regional de Galícia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia Fou president d’honor de la…

S’inicià al CP Tordera, on destacà com a davanter golejador, i quan arribà a juvenil fitxà pel FC Barcelona El 1992 debutà amb el primer equip blaugrana, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1994 Fitxà pel Liceo de La Corunya 1994-97, amb el qual guanyà tres Lligues i una Recopa d’Europa 1996 el Reus Deportiu 1997-2000 el CP Vic 2000-02, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2001 el Lloret 2002-03 l’Alcobendas 2003-04, i una altra vegada el Liceo 2004-05, on es retirà Es quedà a la Corunya fent d’entrenador en equips de base, i la temporada 2011-12, tornà a jugar a…

Començà a patinar al CN Reus Ploms i passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1995 Fou campió d’Europa juvenil 1996 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al CH Vila-seca 1998-2000, a primera divisió, el CP Areces 2000-01, a l’OK Lliga, i el CP Tenerife 2001-02, també a la màxima categoria Fitxà pel Liceo de la Corunya 2002-04, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2003, una Copa Continental, una Copa Intercontinental i una Copa del Rei 2004, el Vigo Stick 2004-05, a l’OK Lliga, i l’HC Braga 2005-07 de la primera divisió portuguesa Després tornà a…

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral Vora…