Resultats de la cerca

Es formà en el Reus Deportiu, en el qual desenvolupà tota la carrera 1987-2006 i guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004 i una Copa del Rei 2006 Fou internacional amb la selecció catalana El 2007 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu i en fou el vicepresident fins el 2011

Defensa que debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip on jugà dues temporades 1983-85 Posteriorment fitxà per l’Elx Club de Futbol per cinc temporades 1985-91 La temporada 1988-89 pujà a primera divisió Posteriorment fitxà pel Club Deportiu Castelló 1991-93 i es retirà al Palamós Club de Futbol 1993-94

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari

Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81

Jugà a l’Horta i el Sant Andreu abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol 1942-48 Lateral esquerre, disputà 117 partits de Lliga amb el Reial Club Deportiu Espanyol Passà al Real Madrid 1948-50 i acabà la seva trajectòria al Valladolid 1950-53 Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Júpiter, el Badalona i el Sant Andreu

S’inicià al CN Reus Ploms i a catorze anys passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria Fou subcampió de la Copa del Rei 1989 i de la Copa de la CERS 1991 i a vint-i-sis anys s’hagué de retirar per problemes cardíacs A partir de llavors es dedicà a entrenar equips de base, del Reus Deportiu i del Cambrils

Defensa S’inicià la temporada 1942-43 al Girona Futbol Club, passà pel Reus Deportiu 1944-45 i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1946-48, amb el qual debutà a la primera divisió el 24 de novembre de 1946 i jugà 12 partits Després fitxà per la Unió Esportiva Lleida 1946-48, retornà a la màxima categoria en 10 partits més i finalment jugà al Sant Andreu 1953-54, a la tercera divisió

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

S’inicià al CN Reus Ploms, i el 1947 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria i formà part de l’equip que el 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya per a l’entitat Jugà al Reus Deportiu dues etapes 1947-57 i 1959-60 i també fou tres vegades subcampió estatal 1950, 1951, 1954 Entremig jugà al Llista Blava de Lleida 1957-59 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta

Actuava d’extrem dret i jugà en el Torreforta 1975-76, el Gimnàstic de Tarragona 1976-82 i 1986-88, el Reial Club Deportiu Espanyol 1982-85, les dues darreres temporades a primera divisió, el Centre d’Esports Sabadell 1985-86 i el Tortosa 1988-89 És el jugador que més gols ha marcat al Nou Estadi de Tarragona 48 Ha entrenat el Reus Deportiu, el Vilanova i la Rapitenca, entre d’altres És professor d’educació física