Resultats de la cerca
Es mostren 1726 resultats
Eduard Barbany Pujol
Handbol
Jugador d’handbol.
Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959
Eduard Mínguez Simarro
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Es formà al Club Natació Catalunya El 2006 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i, el 2009, al Club Natació Sant Andreu Fou campió de la Copa Catalunya 2007, 2008, 2009, de la Lliga de divisió d’honor 2007, de la Copa del Rei 2009 i de la Supercopa d’Espanya 2008 En aquest últim any també jugà cinc partits internacionals amb la selecció absoluta d’Espanya
Eduard Mauri Montero
Futbol
Futbolista.
Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1979 i, després de jugar amb l’equip amateur , fou cedit al Sabadell 1980-81 i el Granada 1981-82 La temporada 1982-83 passà al primer equip espanyolista, amb el qual jugà fins a l’edició 1987-88 Jugà 61 partits de Lliga, marcà 8 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Posteriorment jugà a la UE Figueres 1988-90 Llicenciat en Medicina, l’any 1997 passà a ser el cap dels serveis mèdics de l’Espanyol i, més endavant, exercí de metge de la selecció de Qatar
Eduard Osta Valentí
Tennis
Tennista i entrenador.
Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per equips de més…
Eduard Oriol Gràcia
Futbol
Futbolista.
Migcampista dret format a les categories inferiors de l’Escola de Veterans de Cambrils, jugà a la Pobla de Mafumet, el Reus Deportiu, el Sant Andreu 2008-09 i el Barcelona B 2009-11 La temporada 2011-12 fitxà pel Real Zaragoza, amb el qual debutà a la primera divisió espanyola
Eduard Omedes Regàs
Periodisme
Esport general
Fotoperiodista esportiu, va començar l’any 1976 les seves col·laboracions a Diari de Barcelona, Revista Mundo i Mundo Diario fins a la seva desaparició.
Des del 1982 treballa a Mundo Deportivo Ha seguit principalment l’activitat del Futbol Club Barcelona Ha cobert Mundials i Europeus de futbol i Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Ha collaborat en diferents llibres
Eduard Olivas Torrent
Futbol
Futbolista.
Després de destacar a la Unió Esportiva Olot, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1940-41 Jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1943-44 L'any 1944 retornà a la UE Olot, on jugà cinc temporades més Jugava d’interior, disputà 60 partits de Lliga i marcà 18 gols Fou subcampió de Copa 1941
Eduard Pérez López
Natació
Nedador.
Es formà al Grup Excursionista i Esportiu Gironí i el 2003 passà al Club Esportiu Mediterrani Amb aquest club assolí el títol de campió de Catalunya dels 200 m lliure 2005 i fou medalla de bronze en els Campionats d’Espanya d’hivern en els 200 m lliure 2004, 2005
Eduard Fàbregas Bosch
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Format al Reial Club de Polo de Barcelona, hi milità durant tota la seva trajectòria esportiva Guanyà tres Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1984, cinc Copes del Rei 1980-83, 1989 i tres Lligues 1980, 1981, 1982 En l’àmbit internacional, participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 amb la selecció espanyola
Eduard Estadella Botha
Futbol
Directiu de futbol.
Collaborà amb el Lérida Balompié i, al març del 1947, esdevingué el primer president de la UE Lleida, que sorgí de la fusió del club amb el CD Leridano Durant el seu mandat, l’equip assolí la primera divisió després de dos ascensos consecutius Dimití al gener del 1951
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina