Resultats de la cerca

Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556

La seva veritable identitat encara no ha estat revelada Documentat entre el 1356 i el 1410 Consta documentalment que illustrà, entre altres obres, unes Hores de Santa Maria per a la reina Elionor de Sicília, unes Ordinacions de cort 1359 i un Libre dels feits del rei Jacme per al rei Pere Hom ha considerat que participà en la illuminació del Llibre de Privilegis de la ciutat de Barcelona, conegut amb el nom de Llibre verd

La capital és Saintes Rebé el nom de la tribu galla dels sàntons i formà part de l’Aquitània Presa successivament pels alans, els vàndals i els visigots 419, l’any 507 fou sotmesa per Clodoveu I Més tard, formà part del ducat d’Aquitània i el 1152 passà a Anglaterra pel matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Enric Plantagenet Reconquerida pels francesos, que la incorporaren a llur regne 1375, durant la Reforma fou un feu important del protestantisme a França

El 1208 es casà amb el fill del rei Sanç I de Portugal, el príncep Alfons, que des del 1211 fou rei de Portugal amb el nom d’Alfons II

Conseller d’Alfons III de Catalunya-Aragó, caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió 1332 Rei aquest Pere III, li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III 1336 Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc 1347 Del 1351 al 1360 fou procurador general de València

Doctorat a Bolonya el 1483 Era donzell Fou advocat del Regne de Mallorca És autor d’un Sumari o repertori de les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca , obra anomenada la Valentina , que fou incorporada per Antoni Moll en la seva compilació Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del Regne de Mallorca , publicada el 1663 Fill de Ferran Valentí i d’Elionor Unís, heretà la rica biblioteca humanística del seu pare Bescanvià correspondència amb l’humanista barceloní Pere Miquel Carbonell

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

Filla de Carles III el Noble i d’Elionor de Castella, el 1402 es casà amb Martí el Jove , rei de Sicília, del qual tingué un fill 1406, Martí, que morí infant En morir Martí el Jove, Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial 1409-15 No aconseguí de dominar els barons de Sicília, que es dividiren en dues faccions rivals, capitanejades l’una per Sanç Roís de Liori, en la qual se sostingué la reina, i l’altra per Bernat de Cabrera La situació es complicà en morir el rei Martí l’Humà, hereu del seu fill a la corona siciliana La persona de la reina fou cobejada pels…

Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al rei Alfons…

A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit