Resultats de la cerca
Es mostren 477 resultats
marquesat de Centelles
Història
Títol concedit el 1666, al regne de Nàpols, a favor d’Antoni Joan i de Centelles
.
Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel
baronia de Cortes de Pallars
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Cortes de Pallars i els llogarets de Roaia i Boixet (Vall de Cofrents), vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars, el 1232.
Passà als Pasqual de Verònica, als Frígola i als Escrivà
rogatari | rogatària
Diplomàtica i altres branques
Persona que redacta un document i l’autentica a petició d’un altre.
En documents privats sol ésser el notari o escrivà, mentre que en documents públics és el personal de la cancelleria
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
comtat de Xestalgar
Història
Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.
Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes d’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra
cort baronial
Història
Organisme jurisdiccional, governatiu i administratiu dependent d’un baró o senyor jurisdiccional.
En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge ordinari amb…
interpolació
Diplomàtica i altres branques
Alteració d’un text.
Freqüent en els clàssics, la interpolació és deguda a la tendència de l’escrivà —per regla general indocte— de facilitar la claredat de l’autor
comtat d’Oliva
Història
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní
Bernat de Bonastre
Història
Protonotari del rei Pere III de Catalunya-Aragó (1376-83).
Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352 Intervingué amb alguna composició seva en la correspondència poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374
baronia de Prullans
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina