Resultats de la cerca

Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español 1966-67, en dos volums

Després d’una estada a Roma 1570, passà al luteranisme i professà a Jena 1572-75 i a la Universitat Calvinista de Leiden 1578 Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina 1592 Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes Escriví, entre altres obres, De constantia 1583, De una religione 1590 i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI 1589

Residí a París des del 1913, on realitzà una obra de caràcter populista i expressionista La guerra civil de 1936-39 li inspirà la sèrie Massacres 1936 Després evolucionà vers un estudi de la llum i el moviment, a causa de la seva estada a Ais de Provença 1940 Influït per l’art de la Xina i del Japó, creà una obra alhora abstracta i dinàmica i de suggeriments vitals

Notari de professió, fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren casa seva En produir-se la visita de Carles V a Mallorca del 13 al 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan ↑ Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

S’inicià l’any 2008 a través del Club Andorrà de Canoa i Caiac, i es decantà per l’estil lliure Posteriorment passà a formar part del Club Cadí Canoë Kayak, amb el qual competí en proves d’eslàlom d’àmbit estatal en les quals aconseguí pujar diverses vegades al podi L’any 2009 feu una estada al Nil Blanc Uganda Representà Andorra en el Campionat del Món 2009 i el Campionat d’Europa 2010

Defensa que es formà a les categories inferiors de l’Hèrcules Club de Futbol d’Alacant Jugà al Futbol Club Barcelona en dues etapes 1974-76, 1978-81 amb un parèntesi de dos anys, que jugà a la UD Salamanca 1976-78 Guanyà una Recopa d’Europa 1979 i una Copa del Rei 1981 Posteriorment tornà a l’Hèrcules en dues ocasions 1981-82, 1985-88, amb una estada intermèdia al Real Murcia 1983-85

Treballà en la decoració del castell de Poitiers 1384 Illustrà per al duc de Berry les Très Belles Heures ~1402 Bibliothèque Royale de Belgique i les Très Grandes Heures 1409 Bibliothèque Nationale, París Hom ha assenyalat una possible estada seva a València, on hi ha traces del seu estil al Breviari del Rei Martí 1403 Bibliothèque Nationale, París Aportà a l’estil francès, encara dins la tradició de Pucelle, la influència italiana

Inicià la carrera de pianista, però pel consell de Glinka es dedicà a l’òpera i, influït per una estada a París 1844-45, imità l’òpera còmica francesa amb Esmeralda 1845 Rusalka 1856 el situà al capdavant de la naixent òpera nacional russa Influí Musorgskij amb els seus estudis sobre l’adaptació de la llengua russa a la música, que aplicà a l’òpera El convidat de marbre 1867-69, acabada per Rimskij-Korsakov

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb el seu fill…