Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
son Saura
Antic llogaret
Antic lloc o possessió del municipi de Ciutadella (Menorca), situat prop de la costa de Migjorn.
Dins el seu territori hi ha l’antiga torre Saura , de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d’estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura , de sorra fina
Manuel Matoses
Literatura catalana
Escriptor.
A Madrid fou redactor amb Robert Robert i altres del periòdic satíric republicà Gil Blas 1864-70 i d' El Globo , on utilitzà el pseudònim Andrés Corzuelo Escriví obres teatrals A primera sangre, El frac azul, Sin cocinera , aplegà en volums una part dels seus articles còmics Loza fina, Los monigotes i publicà la novella Zaragata 1873
cromatograma
Química
Figura que resulta d’una cromatografia.
En la cromatografia sobre paper o capa fina és constituït per les taques de cada component fetes visibles per revelatge o per exposició a la llum ultraviolada en el cas de la cromatografia de gasos rep aquest nom la gràfica produïda pel cromatògraf corba d’elució , l’estudi de la qual permet d’identificar-ne els components
epíliton
Ecologia
Matriu de polisacàrids complexa que inclou bacteris i algues.
És propi dels ecosistemes fluvials, a les zones de més corrent on les algues es presenten com una capa fina d’uns pocs millímetres que recobreix les pedres on s’enganxen fortament per a no ser arrossegades L’epíliton pot absorbir nutrients inorgànics, com nitrats o fosfats, i matèria orgànica dissolta MOD Pot suportar una biomassa considerable d’organismes brostejadors al seu damunt
estucament
Construcció i obres públiques
Operació d’estucar una superfície que hom aplica sovint als paraments exteriors de les parets.
En l' estucament en fred hom estén la pasta amb el remolinador i l’aplana amb la paleta Generalment hom aplica tres capes d’estuc En l' estucament en calent o al foc la tercera capa és feta de pasta amb sorra de marbre més fina i hom l’enllustra, quan encara no és eixuta, amb una planxa de ferro calenta
màquina d’afaitar elèctrica

Màquines d’afaitar elèctriques
Electrònica i informàtica
Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec.
Inventada el 1931 pel nord-americà Schick, consta d’una —o més d’una— ganiveta, amb tall simple o múltiple, que gira o es desplaça amb un moviment alternatiu —per l’acció d’un petit motor elèctric— arran i per sota d’una fina làmina metàllica proveïda de múltiples foradets, que deixa passar el pèl i l’orienta per al tall
passantia
Història
Examen que havia de passar el fadrí d’un ofici per adquirir la categoria de mestre.
El gremi de mestres argenters de Barcelona exigia el dibuix d’una joia, que després els fadrins havien d’executar amb metalls nobles i pedreria fina El conjunt d’aquests dibuixos estan recollits en set volums anomenats llibres de passanties , iniciats al s XVI i que arriben al s XIX Són una valuosa font per a l’estudi de les joies catalanes d’aquesta època
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
meristema
Biologia
Botànica
Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.
Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen
cloïssa
Cloïsses
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, d’uns 5 cm d’amplada i 8 cm de llargada, amb les valves ovals i recorregudes per unes fines estries radials que es creuen amb unes altres de concèntriques.
Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina