Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i passà després a Roma, on fou influït per Marià Fortuny Pintà retrats, quadres d’història, paisatges, sobretot de l’horta de València, i obres de costums És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu de Belles Arts de València

Fou construït l’any 1882 per J Fontserè i Mestre , per a residència de Salvador de Samà i de Torrents , marquès de Marianao Ocupa 20 ha, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici En destaquen el mobiliari colonial i la collecció de pintura Cusachs, Hayez, Fortuny, Madrazo, Urgell La biblioteca conté 4000 volums

Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins

És considerada la primera acadèmia d’art regularment constituïda i legalment reconeguda Tingué atribucions que excedien el simple ensenyament, com la tutela del patrimoni artístic i una funció consultiva A partir del 1706 organitzà exposi cions de pintura Membres importants de l’acadèmia foren Niccolini, Paul Delaroche, Marià Fortuny, Gérard, Ingres, Bertel Thorvaldsen, Viollet-le-Duc, etc

De retorn a Filadèlfia 1870, estudià anatomia al Jefferson Medical Center, on es conserva The Groiss Clinic 1875 Professor titular a l’Academy of Fine Arts de Pennsilvània 1879, hi introduí mètodes naturalistes que foren puritanament combatuts Amic de Walt Whitman, el retratà el 1887 Academy, Pennsilvània També conreà l’escultura

Fundat al juny del 1970, fou impulsat per Josep Maria Fortuny, alhora primer president Les seves installacions inicials eren d’uns 1000 m² Durant la dècada de 1980 organitzà una prova de motonàutica i una d’esquí nàutic del Campionat d’Europa de cada especialitat El 2010 perdé la concessió administrativa arran de la construcció de la nova dàrsena esportiva de Roda de Berà

Autor de nombroses figuretes de terra cuita, de tema popular Piccolo pescatore , 1876 Gallera Nazionale d’Arte Moderna, Roma, i de retrats Fortuny , 1814 Museu d’Art Modern, Barcelona Es caracteritzà per un virtuosisme tècnic al servei d’un anecdotisme detallista després d’una forta crisi mental s’apropà a l’estil hellenístic 1909 Immensament admirat al seu temps, hom l’anomenava il Dante della scultura

Format a Llotja i a l’Escola Oficial d’Arts Aplicades Fou restaurador dels Museus Municipals d’Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968 Dugué a terme campanyes d’arrencament de murals romànics i gòtics reinstallats al Museu d’Art de Catalunya i restaurà, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Fortuny és autor de diverses publicacions

S’inicià al Club Natació Barcelona, i també competí pel Club Natació Montjuïc Entrenà amb tècnics com Joan Ferri, Carles Adern, Bas Jan Stam, Paul Wildeboer, Joan Fortuny i Miquel Torres Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure, 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils, i d’Espanya en ambdós relleus També guanyà una Copa Nadal Després de retirar-se el 1986, seguí com a jugadora de waterpolo

Colleccionista i historiador de l’art Viatjà per Europa i també pels Països Catalans i aplegà una important collecció d’obres d’art que llegà al Musée du Louvre Publicà Un printemps aux îles Baleares 1859, Histoire des faïences hispano-moresques à reflets métalliques 1861, L’Espagne 1874, illustrada per Gustave Doré, Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance 1875, Les arts décoratifs de l’Espagne 1879, Les origines de la porcelaine en Europe 1883