Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
pou mort
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació subterrània revestida d’obra de fàbrica impermeable, feta per recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres.
El pou mort, també anomenat pou cec , pou negre i pou sec , és eventualment proveït d’una fossa sèptica i ha d’ésser buidat periòdicament
palatí
Anatomia animal
Os situat darrere el maxil·lar superior, que forma part de l’esquelet més posterior de la cara.
És constituït per dues làmins ajuntades en angle recte la vertical, part de la paret externa de la fossa nasal, i l’horitzontal, part del paladar ossi
Hida
Massís
Massís muntanyós del Japó, situat a la part central de l’illa de Honshū, de roques cristal·lines, fracturades amb alguns volcans actius.
A l’E domina la Fossa Magna per un escarpament de falla abrupte Té grans elevacions mont Yari 3 180 m Rep també el nom d' Alps japonesos
mar de Banda
Mar
Mar d’Indonèsia, tancada per les illes petites de la Sonda, les Moluques i les Cèlebes.
La profunditat mitjana és de 5 000 m, i hi ha estat detectada una fossa d’uns 7 400 m Al sud de Seram es troben les illes Banda
cultura apenínica
Història
Cultura prehistòrica localitzada al llarg de la serralada dels Apenins, que ocupà bona part de la península Itàlica, a l’època del Bronze mitjà i recent, vers 1400-1100 aC.
La societat de la cultura apenínica era agropecuària, vivia en poblats de cabanes circulars i feia sepulcres en fossa o covetes artificials La darrera fase d’aquesta cultura és anomenada subapenínica
illes Phoenix
Arxipèlag
Conjunt de vuit illes del Pacífic central, formen part de Kiribati.
Les illes són Kanton, Enderbury, Rawaki, Birne, Nikumaroro, Mc Kean, Orora i Manra A l’E hi ha la fossa de les Phoenix , que arriba a una profunditat de 7 315 m
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
Les fosses del sector central del marge català: Vallès-Penedès, Garraf-Montnegre, el Camp
Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un moviment,…
hipernefroma
Patologia humana
Carcinoma renal.
Clínicament es pot manifestar amb dolor a la fossa renal, massa palpable, hematúria, febre i anèmia o poliglobúlia Afecta més els homes, i el seu tractament és quirúrgic Hom l’anomena també tumor de Grawitz
la Liébana
El monestir de Santo Toribio, a la comarca de la Liébana, Cantàbria
© B. Llebaria
Comarca de Cantàbria, situada al bell mig de la serralada Cantàbrica, al peu dels Picos de Europa.
És una fossa tectònica regada pel Deva Hi ha conreus de cereals, ametllers, vinya i fruiters Té ramaderia bovina i ovina Indret turístic, conserva el monestir de Santo Toribio antigament San Martín, cèlebre pel monjo Beat de Liébana