Resultats de la cerca
Es mostren 956 resultats
Nicolas Perrenot de Granvelle
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
Basile de Poligny
Filosofia
Història
Lul·lista francès.
És autor de Commentaria in artem in metaphysicam, seu de arte universalissimo secundum Raymundum Lullium París ~1645
Victor Prosper Considérant
© Fototeca.cat
Història
Política
Teòric socialista i polític francès.
Entusiasta de les idees de Fourier, el 1832 deixà la carrera militar per dedicar-se a llur propagació Dirigí “Le Phalanstère” i “La Phalange” i el diari “Démocratie pacifique” Fou diputat 1848 i 1849 Intervingué en les revolucions del 1848 i del 1849 i hagué d’exiliar-se De nou a París, s’adherí a la Primera Internacional i prengué part directa en la Comuna de París El seu pensament, més avançat que el de Fourier, superava la desconfiança d’aquest vers la indústria i restava obert, en política, a postures francament revolucionàries Escriví Destinée Sociale 1834-44 i Principes du Socialisme…
Marcel Durliat
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg francès.
Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà 1945-54 abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa Llenguadoc, des del 1958 Doctor en lletres 1962, membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes La sculpture romane en Roussillon 1948-54, Arts anciens du Roussillon peinture 1954, Christs romans du Roussillon et de Cerdagne 1956, La sculpture romane en Cerdagne 1957, L’Espagne du Levant 1957 —en…
Bon-Adrien-Jeannot de Moncey
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals
Jacques de Molay
Història
Darrer gran mestre de l’orde dels Templers.
Defensà l’orde davant el papa Climent V, però, detingut 1307 per ordre de Felip IV de França, acabà confessant sota tortura 1309 els excessos de què l’orde era acusat Havent-se retractat, el 1314, de les seves confessions anteriors, fou condemnat a la foguera
John Francis Edward Acton
Història
Estadista d’ascendència britànica al servei de Ferran IV de Nàpols.
Després de servir a la marina francesa i toscana, el 1779 es traslladà a Nàpols, on arribà a ministre de marina, de guerra i de finances, i, finalment, a primer ministre 1785 L’any 1793 intentà d’aconseguir, amb l’ajut de la Gran Bretanya, la unió de tots els estats italians contra França, però, fracassat l’intent, hagué d’exiliar-se a Sicília el 1798 Tornà al poder després de poc temps, i, d’acord amb els seus principis absolutistes, promogué la repressió dels republicans napolitans del 1799 Exiliat de nou el 1804, tornà encara al poder el 1805, però l’any següent es traslladà definitivament…
Filibert I d’Orange
Història
Príncep d’Orange de la dinastia dels Chalon-Arlay, fill del comte Joan IV de Chalon.
El 1517 Francesc I de França li confiscà el principat En morir el conestable duc de Borbó durant el saqueig de Roma 1527, el succeí al capdavant dels exèrcits imperials d’Itàlia ocupà el castell de Sant'Angelo, i imposà duríssimes condicions al papa Virrei de Nàpols 1528-30, forçà els francesos a retirar el setge que havien posat a Nàpols
Paul Bernard
Literatura francesa
Escriptor francès conegut per Tristan Bernard
.
S'inicià en el periodisme i conreà el conte i la novella, però destacà sobretot com a autor de comèdies i de vodevils, on desenvolupà l’humor i la sàtira L’anglais tel qu'on le parle 1899, Triplepatte 1905, Petit Café 1911, Jules, Juliette et Julien 1929, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina