Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Maroboduus
Història
Rei dels marcomans.
De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna
Otó I
Història
Emperador romanogermànic (962-973).
Rei de Germània 936 i d’Itàlia 951 i 961 Fill d’ Enric I de Germània i de Matilde de Ringelheim Es casà 929 amb Edit, filla d’Atelstan, rei dels anglosaxons Des del 938 combaté contra Bohèmia fins a fer-la tributària i cristiana, el 950 Recuperà la Lorena i obtingué del rei francès el reconeixement del seu domini en aquesta regió 942 i 947 Intervingué en les lluites de la Llombardia a precs d’Adelaida, vídua o filla de Lotari II d’Itàlia, i es feu proclamar 951 rei d’aquest país Casat amb Adelaida, anà a Saxònia, i deixà Itàlia a les mans de Berenguer II 952…
Frederic I de Brandenburg
Història
Elector i marcgravi de Brandenburg (1417-40) i burggravi de Nuremberg (Frederic VI) (1398-1440).
Fill i hereu del burggravi Frederic V Fou l’iniciador de la grandesa dels Hohenzollern i reuní per herència o compra les senyories de Bayreuth Ansbach i Culmbach El 1396 salvà la vida del rei Segimon I d’Hongria, elector de Brandenburg, a la batalla de Nikòpolis Fou partidari de l’elecció d’aquest com a rei de Germània, el qual, en premi, el nomenà governador de Brandenburg, 1411-15 i el 1417 li cedí l’electorat i marcgraviat
Otó II
Història
Emperador romanogermànic (973-983, associat a l’imperi el 967).
Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Bonifaci
Cristianisme
Monjo, bisbe i missioner, anomenat l’Apòstol d’Alemanya.
Predicà als Països Baixos 716, i el 718 Gregori II li conferí la missió de predicar a la Germània i es canvià el nom de Winfrid pel de Bonifaci Entre el 743 i el 744 presidí diversos sínodes francs, i en retornar a la missió 744 fou assassinat pels pagans Fundà el monestir de Fulda, on és enterrat Fou canonitzat el 1874 És venerat com a patró d’Alemanya La seva festa se celebra el 5 de juny
Francesc Beneito
Literatura
Historiografia catalana
Cronista.
Generós i justícia criminal de València l’any 1526, participà en la campanya contra els moriscos revoltats de la serra d’Espadà Segons el cronista valencià Gaspar Escolano, escriví una Relación de lo sucedido en Valencia en el tiempo de la Germanía , que segurament no s’imprimí mai i que es troba perduda Alguns fragments d’aquell escrit foren extractats i traduïts per Francesc Diago Bibliografia Almarche Vázquez, F 1919 Historiografía valenciana La Voz de Valencia
, ,
Francesc Pérez i Ferrer
Historiografia catalana
Arxiver i escriptor.
Classificà, ordenà i restaurà els documents històrics de l’arxiu municipal de Sóller Com a investigador, centrà la seva tasca en la història local de Sóller Collaborà en diferents revistes, com ara el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , Lluc i Sóller Entre la seva bibliografia destaquen les obres següents El catastro y el amillaramiento en las villas de Sóller 1942, “La germanía en Sóller”, BSAL 1972, Notes històriques Aportació a la història de Sóller 1974 i Les Germanies i Sóller 1976
Isis
Representació d'Isis, esposa d'Osiris i mare d'Horus, a la tomba de Sethi I, a la vall dels Reis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat egípcia, d’origen celestial, assimilada a Hathor o a l’astre Siri.
Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol
Venceslau

Sant Venceslau, estàtua de P. Parler a Praga
© Fototeca.cat
Història
Duc de Bohèmia (Venceslau I: 921-929), fill del duc Vratislau I.
Convertit al cristianisme, es preocupà pel millorament cultural i religiós del seu poble Cridà missioners alemanys, però sense posar traves a la litúrgia eslava ja existent El 929 reconegué la sobirania d’Enric I de Germània Morí assassinat a mans del seu germà Boleslau per motius encara poc clarificats Considerat màrtir de la fe i heroi nacional dels txecs, molt aviat fou venerat com a sant, i esdevingué patró de Bohèmia La seva festa se celebra el 28 de setembre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina