Resultats de la cerca

Professà en l’orde augustinià, del qual fou definidor i provincial de Castella Estudià a les universitats d’Alcalá de Henares i de Salamanca i fou catedràtic de filosofia moral i de Sagrada Escriptura d’aquesta darrera A causa del seu Comentario al Cantar de los Cantares 1561 fou perseguit i pres 1573-76 per la inquisició Escriví en prosa a més dels comentaris bíblics In Cantica Canticorum , In psalmo XXVI i Exposición del Libro de Job La perfecta casada 1583 i De los nombres de Cristo començat a publicar el mateix any, un dels llibres d’estil més elegant i equilibrat del segle XVI castellà…

Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana ,  La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença ,  Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases de Manresa…

El 1660 començà a publicar les seves obres, que provocaren reaccions nombroses i violentes El 1676 el rei Lluís XIV el nomenà historiògraf reial ensems amb Racine, i el 1684 el féu entrar a l’Académie Française Participà en la querella dels antics i dels moderns a favor dels primers De la seva producció, escrita generalment en vers, destaquen les dotze Satires 1666-1711, que es reparteixen entre pintures de la vida parisenca, reflexions morals inspirades d’Horaci i de Juvenal i crítica literària D’entre les Épîtres 1669-98, que tracten, amb més agilitat, dels mateixos temes que…

En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…

Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia  1858, El Miguelete  1856, Las Bellas Artes  1858, La Opinión  1860-66, Las Provincias  i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…

Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es…

Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…

Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’…

Descendent de dos illustres poetes, Fernán Pérez de Guzmán i el marquès de Santillana, formà part de la cort de l’emperador Carles des del 1520 Fou casat amb Elena de Zúñiga 1525 Participà en diverses accions militars i polítiques —batalla d’Olias Castella, 1521 expedició a Rodes, 1522 Viena, 1531 Tunis, 1535— Fou ferit mortalment en l’assalt a la fortalesa de Lo Muèi Frejús El seu desterrament i estada a Nàpols 1532-35 fou fonamental per a la seva formació intellectual, com també l’amor per Isabel Freyre ho fou per a la seva obra poètica Aquesta, breu, fou publicada pel seu amic Joan Boscà…