Resultats de la cerca

Es doctorà en cirurgia a Lausana El 1922 deixà Rússia i, després de viatjar per diversos països, s’establí definitivament a Palestina 1931 El 1936 obtingué el Premi Bialik En la seva obra i en les seves nombroses traduccions manifestà la voluntat d’eixamplar els horitzons culturals del seu poble afegint a la tradició predominantment religiosa i ètica del judaisme el contingut estètic de la cultura occidental, sobretot, la grega

El president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, anuncia a Lausana que no autoritza Rússia a participar en els Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang Corea del Sud el 2018 Aquest organisme pren la decisió després de suspendre el Comitè Olímpic Rus per dopatge d’estat als Jocs d’Hivern de Sotxi Rússia el 2014 Tanmateix, els atletes russos podran participar en els Jocs a títol individual si demostren que no s’han dopat

Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, quatre Copes del Rei 1998-2000, 2002 i cinc Lligues estatals 1996, 1998-2001 Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i guanyà la medalla d’argent en la Copa d’Europa 2003 També formà part de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat Internacional de Lausana 1997 Rebé el premi ARC 2003

Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les…

Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a…

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

França rebé Síria i Cilícia Iraq, Palestina, Xipre i Egipte passaren a Anglaterra, alhora que aquesta obtenia el protectorat d’Aràbia el Dodecanès i l’illa de Rodes passaren a Itàlia Els estrets del Bòsfor i Dardanels restaren desmilitaritzats i sota control internacional Aquest tractat, que significava la desfeta de l’imperi turc, no fou ratificat pel parlament turc, i el moviment nacionalista turc dirigit per Mustafà Kemal obligà a revisar-lo i substituir-lo pel tractat de Lausana 1923

Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX

Especialitzat en pediatria, es llicencià a Barcelona el 1943 i amplià estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm Fou cap del departament de pediatria de la residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Introductor de texts en llengua alemanya Glanzmann, autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat, en particular sobre l’acrodínia, les encefalitis infantils, els trastorns electrolítics i altres L’any 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol