Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Josep Maria de Caralt Borrell
Automobilisme
Tirador i pilot automobilístic.
Guanyà el Gran Premi de Barcelona de tir 1943, 1944 i el Campionat de l’Associació de Caçadors 1946 Els anys cinquanta participà en diversos Campionats Mundials de tir al vol Fou delegat i després president fins el 1957 de la Federació Espanyola de Tir al Vol a Catalunya El 1958 rebé la medalla d’or al mèrit de la Federació Francesa de Tir En automobilisme guanyà el Ralli Nacional Automobilístic categoria 1 B El 1954 fou segon en el I Gran Premi Nacional de cotxes esportius, disputat a l’aeroport de Barajas, en categoria menys de 2 litres i al volant d’un Pegaso i segon en la I…
Arcadi Balaguer Costa
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol i la caça.
Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, dos d’…
Josep de Caralt i Sala
Josep de Caralt i Sala
© Fototeca.cat
Política
Polític i industrial.
Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es…
coll de Can Xerrac
Collada
Coll dels municipis de Mataró i Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
el Puntó
Nucli
Nucli dels municipis de Mataró i Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
serra de Polseruda
Serra
Serra dels municipis de Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
coll de Paietes
Collada
Coll dels municipis de Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
coll de Llorita
Collada
Coll dels municipis de Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
Gaietà Estadella i Solé
Música
Orguener i constructor d’harmòniums.
Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les…
Joaquim Soms i Janer
Música
Compositor de sardanes.
D’infant estudià música i, a quinze anys, compongué la primera sardana Idilli pastoril Mobilitzat en l’exèrcit republicà a la Guerra Civil Espanyola, fou destinat a Guadalajara amb la 33 divisió del quart cos de l’exèrcit, on formà una banda de música i posteriorment una cobla Hi compongué la sardana Catalans a l'Alcàrria 1937, amb lletra de Lluís Millan, que es convertí en un himne per als combatents catalans Després de la guerra, fou empresonat durant més d’un any com a càstig per haver compost aquesta obra En sortir de la presó continuà component sardanes, com ara Tona de Llavaneres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina