Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
regne de Nàpols
Història
Antic regne d’Itàlia, que comprenia tota la Itàlia del sud i Sicília.
Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266…
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…
ducat d’Atenes

Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© Fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
Sicília

Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada el 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…
Jules Massenet
Cartell anunciador de l’òpera Ariane de Jules Massenet
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…
Jules Émile Frédéric Massenet
Música
Compositor francès.
Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…