Resultats de la cerca

Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de…

Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’exilià a…

Fill de  Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de la Dictadura…

Concunyat de Cánovas del Castillo i comte consort de Valencia de Don Juan Format a la Sorbona i a Oxford Diplomàtic 1877-91, diputat a corts 1891-1919 i senador vitalici 1919, fou ministre d’Hisenda amb Antoni Maura 1903-04 i 1907-08 i president del Consejo de Estado Especialitzat en l’estudi de la ceràmica medieval Azulejos sevillanos del siglo XIII , 1902, molt concretament en la valenciana, publicà treballs bàsics en els quals inicià l’estudi d’aquella ceràmica partint de l’examen de la documentació contemporània La loza dorada de Manises en el año 1454 1906, Los maestros…

Fill d’ Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor,…

Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en plena desfilada…

Vida i obra Es llicencià en història a la Universitat de les Illes Balears l’any 1974 Els seus estudis s’han centrat en el maurisme a Mallorca Participà en l’obra Les Illes a les fonts clàssiques 1990, que ofereix una visió extensa del que han dit els clàssics grecs i llatins sobre les Illes, i conté dades descriptives de caràcter geogràfic, toponímic, folklòric, agrari, etc En solitari publicà L’Estatut Procés històric de l’autonomia 1987 i “Antoni Maura i Montaner”, dins Segon llibre de lectures mallorquines 1996 Una atenció especial mereix l’obra Història de Mallorca, I-II…

Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes , Es frac ,…

No assolí un rol destacat durant la Transició, però subsistí fins el 1985, en què se’n féu càrrec José Antonio Segurado A Catalunya, on incorporà la Unión Liberal desembre de 1984, Xavier Garriga en fouel president i Juan Carlos Giménez-Salinas el secretari general Formà part de la Coalición Popular, amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular, i quan aquella es desintegrà 1986-1987, els dos diputats del PL català, Nicolás de Salas al Congrés i Xavier Garriga al Parlament de Catalunya s’incorporaren a Convergència Democràtica de Catalunya , on tractaren de formar un grup d’opinió…