Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
la Clau de Miralles
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Veciana (Anoia), prop del límit amb el terme dels Prats de Rei; al s XIX, havia format part del municipi de Sant Pere Desvim.
Enric Miralles i Moya
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà amb Carme Pinós i Desplat Realitzà l’escola La Llauna de Badalona, el cementiri d’Igualada i les installacions olímpiques de tir amb arc, i fou director del Departament de Projectes de la Stödelschule de Frankfurt Posteriorment féu obres com el centre cívic del barri de la Mina a Barcelona 1987-92 o la seu del Círculo de Lectores a Madrid 1990-92 Destaquen també intervencions de caràcter paisatgístic, com la de la Rambla de Reus 1988-93, la de l’Avinguda Icària de Barcelona 1990-92 o les del Japó, per a l’àrea d’accés de l’estació de Takaoka 1991-93 i per al pavelló de meditació…
Joan Martí i Miralles
Història del dret
Jurisconsult.
Es llicencià en dret a Barcelona Bibliotecari del Collegi d’Advocats, féu el catàleg de la Biblioteca Fou un dels redactors del projecte d’apèndix del dret civil català al Codi Civil espanyol 1930 Fou membre del tribunal de cassació de Catalunya 1934 Pel rigor i la profunditat, es destaquen els seus treballs La qüestió de la parceria 1914 i Principis del dret successori 1925
Marià Llavanera i Miralles

Noces de Canà, pintura a l'oli sobre tela de Marià Llavanera (principis del segle XX), en una fotografia realitzada després de la seva restauració (2013)
Pintura
Pintor.
Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme
Ernest Villar i Miralles
Música
Músic.
El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics Dirigí la capella de música del Collegial de Sant Nicolau Deixà obres per a orgue, piano i cor També té composicions per a orquestra i per a banda
Francesc Castell i Miralles
Periodisme
Periodista.
Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià
Andreu Miralles i Rubio
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
A Madrid fou redactor d' El Correo i El Resumen A Cuba, fou secretari del govern de Matanzas, i a les Filipines, governador de La Isabela Publicà un volum dels dos prevists sobre Los dos primeros años de la regencia 1889 i De mi cosecha Colección de artículos 1891
Francesc Miralles i Bofarull
Art
Historiador de l’art.
Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha publicat Crònica…
Francesc Miralles i Arnau
Dansa i ball
Ballarí.
Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina