Resultats de la cerca

A partir de les nou del vespre es reobre la zona de Carcaixent Ribera Alta evacuada a causa de l’incendi que es va declarar el dia 17 perquè els veïns tornin a casa seva L’extensió cremada és d’unes 3000 hectàrees El País Valencià pateix els mateixos dies altres incendis importants, entre d’altres, els de Bolbait Canal de Navarrés, el presumpte autor del qual és detingut, Terrateig la Vall d’Albaida, i les Valls el Camp de Morvedre

Senyor de Petrés Camp de Morvedre, estigué al servei de Carles V Felip II el nomenà governador de la Plana, i, més tard 1556, batlle general de València És autor d’un poema històric en català, avui perdut s’ha conservat d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l' Orlando Furioso d’Ariosto 1556 Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia 1564

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp

Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep Bonaparte…

Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987

Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid

Situat entre els de Faura i Benifairó de les Valls, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan El 1845 foren annexats a Faura Havien estat llocs de moriscs

Jueu El 1273 fou batlle de Tarassona i el 1276 de Morvedre i de moltes localitats de Castelló En temps de Pere el Gran, amb el títol de batlle de Tarassona i, esporàdicament, d’altres localitats o el genèric de batlle, exercí activitats administratives en un territori cada cop més ampli, que, des de mitjan 1283, fou tot el regne d’Aragó quan ja hi havia un batlle general, i així fins al principi del regnat d’Alfons II En la seva actuació l’ajudaren els seus germans Salomó, Abrahim i Ismael aquest serví també Jaume II Morí assassinat

Doctor en filosofia Acadèmic de San Fernando des del 1765, fou director de l’Acadèmia de Sant Carles 1776-79, on fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura Autor de la capella del Carme ~1780, de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Alberic, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera Dirigí la decoració dels Desemparats 1765 Traçà el camí del Grau 1788 i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera Collaborà en la restauració de la seu de Sogorb