Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1981-88 procedent del Calpisa d’Alacant Guanyà tres Lligues 1982, 1986, 1988, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1986 Amb la selecció espanyola, disputà 243 partits i anotà 701 gols, i participà en el Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes intermedi 1960, 1961 També fou subcampió estatal en aquesta mateixa categoria 1962

Establerta a Reus des de petita, s’afilià a la Federació de Tir Olímpic de Tarragona Guanyà el seu primer Campionat de Catalunya el 1974, any que quedà tercera al Campionat d’Espanya Aconseguí nombroses medalles en competicions catalanes i estatals Formà part de la selecció espanyola de tir al final dels anys setanta i al principi dels vuitanta Guanyà les medalles de bronze 1977, d’or 1981 i de plata 1983 en fossat olímpic per equips en el Campionat del Món D’altra banda, guanyà la medalla de plata 1977 i de bronze 1979, 1983 per equips en el Campionat d’Europa de tir

S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola

Membre dels clubs Ferca San José de València i de la Sala d’Armes Montjuïc de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya júnior d’espasa 1988 Com a pentatleta fou campió d’Espanya júnior 1988, i per equips, representant la Comunitat Valenciana 1987, 1988 Amb la selecció espanyola participà en tres Campionats del Món júnior de pentatló modern 1987, 1988, 1989 És el director tècnic de la Federació Catalana de Pentatló Modern i representant de tècnics i àrbitres a la mateixa federació És tècnic de pentatló del Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat També és…

Inicià la seva carrera a La Hoja del Lunes i l’any 1973 passà a La Vanguardia , on exercí de redactor, cap de secció i redactor en cap Especialitzat en basquetbol, ha dirigit les publicacions Rebote i FIBA Basket , i ha informat de vuit Campionats del Món i dinou d’Europa, a més de diferents finals de l’NBA També ha collaborat amb altres mitjans com Televisió Espanyola i RAC1, i ha cobert un Mundial de futbol i set Jocs Olímpics

Competí pel Club Ciclista Cirsa i la Unió Ciclista Sant Llorenç, i guanyà el Trofeu Baix Penedès 1986 i una etapa de la Montpeller-Barcelona 1989 amb el Transcamer El 1990 feu el salt al professionalisme amb l’equip Kelme, on restà fins el 1993

En l’etapa en què encara no es disputaven Campionats de Catalunya ni d’Espanya, millorà tres cops el rècord de Catalunya dels 100 m 1912-14 i un el dels relleus 4 × 400 m, formant part de l’equip del Reial Polo Jockey Club Fou el primer en el rànquing espanyol 1914

De família d’actors, s’inicià professionalment el 1951 amb Lluís Garcia Berlanga com a guionista de Bienvenido Mr Marshall i corealitzador d' Esa pareja feliz 1953 Cómicos 1953 fou la primera obra personal seva L’any 1955 dirigí Muerte de un ciclista , premiada al festival de Canes Altres films seus són Calle Mayor 1956, premi del festival de Venècia, La venganza 1957, Sonatas 1959, segons l’obra de Valle-Inclán, A las cinco de la tarde 1960, Nunca pasa nada 1963, Los pianos mecánicos 1965, Varietés 1970, La isla misteriosa 1971, La corrupción de Chris Miller 1972, El puente 1976, Siete días…

Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents