Resultats de la cerca

Treballà al Principat, i el 1612 a Valladolid, on féu diverses obres El 1615 residia a Madrid, on féu les fonts de la placeta de San Salvador desapareguda el 1753 i la de la Puerta del Sol 1625-29, desapareguda al s XVIII i coneguda per gravats De retorn a Catalunya treballà al seu taller d’Arenys de Mar, fent obres per a Llavaneres, Arenys de Munt, etc Assolí un gran renom, del qual són bones proves el sepulcre dels marquesos de Poza església de Sant Pau, Palència i el dels marquesos de Santa Cruz El Viso, Ciudad Real

Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  1972, el del…

Inicià la seva formació musical com a escolà de cant de la catedral de Segòvia, i després del canvi de la veu romangué a la capella de música, en la qual actuà com a cantor El 1687 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la d’Ourense, però tan sols hi sojornà durant deu mesos, ja que passà a ocupar la plaça de mestre a la catedral de Segòvia, on romangué fins a la seva mort Compositor prolífic -se’n coneixen prop de 600 obres-, gairebé tot el seu llegat es conserva a la catedral segoviana També es guarden composicions…

El 1917 començà les seves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en les seves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva obra restà desconeguda a l’Estat espanyol fins el 1963…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Format a la Residència Blume, jugà a l’Hospitalet, el Palència i el Sabadell abans d’arribar al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1996-2000, amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment, fitxà pel Màlaga 2000-01, el Niça francès 2001-04, el Tenerife 2004-05 –amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya– i els equips grecs del PAOK Salònica 2005-06, AEK d’Atenes 2006-08 i Panellinios 2008-10 La temporada 2007-08 fou cedit uns quants mesos a l’Anorthosis xipriota, amb el qual guanyà la Lliga Internacional en totes les categories, amb la selecció espanyola absoluta disputà dos…

Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei Autor de la Crónica de Enrique IV , fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient a partir d’aquell any és més detallada i segura És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat Contrasta amb Alonso de Palència, i així…

En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII En la…