Resultats de la cerca

Estudià cant al Conservatori de Nuremberg, on fou deixeble de W Domgraf-Fassbänder Debutà el 1963, a Valentin Husmann, i posteriorment formà part de la companyia d’òpera de diversos teatres alemanys L’any 1973 fou contractat per l’Òpera de Düsseldorf-Duisburg Reconegut intèrpret wagnerià, destacà especialment en el paper de Mime L’or del Rin , Sigfrid , que interpretà amb èxit en diversos escenaris alemanys, suïssos i francesos El 1978 debutà al Festival de Bayreuth, on es presentà en anys successius amb papers secundaris, a més del de Mime, i on cantà regularment fins al 2000 El 1979…

Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat…

Formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-26 Jugava de mig esquerre i procedia de l’Athletic Club El 1924 disputà dos partits amb la selecció catalana El 1929, a Sarrià, l’Espanyol li reté un homenatge de reconeixement Com a entrenador ocupà la banqueta de l’Espanyol en diverses etapes 1930-33 i 1935-43, en total nou temporades És el segon entrenador que més partits de Lliga ha dirigit l’equip blanc-i-blau 198 Amb l’Espanyol guanyà el títol de Copa 1940 i dos Campionats de Catalunya 1933, 1940, i fou finalista de la Copa 1941 També entrenà el Logronyès 1929-30, l’Athletic de Bilbao…

Gran Mestre des del 1995, el seu màxim ELO foren 2560 punts i arribà a la posició 236 del rànquing mundial 2003 Ha estat campió d’Espanya juvenil 1984, subcampió d’Europa juvenil 1985 i campió d’Espanya absolut 1987 Fou també subcampió del Torneig Internacional de Salamanca 1990 i guanyador del Torneig “B” de Wijk aan Zee, 1991 Per equips, assolí el subcampionat d’Espanya en tres ocasions amb la Unió Gracienca de Barcelona, tres cops més amb el CIDA de Las Palmas, i un cop amb el Club d’Escacs Reverte Albox d’Almeria Ha representat Espanya en cinc Olimpíades 1986, 1990, 1992, 2002, 2004 i…

Director des de la seva creació 2004 del Centre de Supercomputació de Barcelona a la Universitat Politècnica de Cataluya UPC, del qual forma part el Mare Nostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa, és enginyer superior de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid 1974 i doctorat per la UPC 1980, d’on n'és professor des del 1974 i catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors, des del 1983 Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Belgrad 2008, Tecnològica de Chalmers 2008, Las Palmas de Gran Canària 2009 i Saragossa 2011…

Actuava d’interior esquerre i la temporada 1939-40 jugà al FC Barcelona, que l’any 1928 ja havia mantingut un litigi per a fitxar-lo Anteriorment havia jugat en alguns equips canaris, Deportivo de la Corunya 1928-31, Real Madrid 1931-36 i València 1936 En deixar el Barça jugà al Deportivo i l’Elx Fou dues vegades internacional i participà en la Copa del Món 1934 Després exercí d’entrenador

Després d’uns inicis dins la pintura tradicional, tingué una etapa surrealista 1948 amb una obra molt acurada Rebé fortes influències de J Torres García i J Miró Installat a Madrid el 1955, continuà el seu treball pictòric en la recerca de grans superfícies, del gruix matèric i del grafisme, recerca que desembocà en la utilització de les xarpelleres 1956, les quals estripava, cosia i pintava bàsicament en blanc i negre o negre i vermell, ja sia en gruix o en superfície esfilagarsada deixant veure el bastidor i foradant el suport tradicional de la pintura Així expressà d’una manera violenta i…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat, i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia 1975 Escriví Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales , entre altres obres, i diversos capítols de la Patología médica , de Pedro i Pons

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…

La seva formació es dividí entre la música, concretament el piano, i els estudis de ciències socials a la facultat de ciències polítiques de Madrid Vinculada a l’art conceptual, la seva activitat artística està bàsicament centrada en la realització d’installacions que conceben l’espai com a entorn i l’espectador com a receptor, a través de la problemàtica de la identitat de l’ésser humà com a ésser individual i els seus vincles socials El 1997 presentà La fosca del mirall a les sales de Can Palauet, a Mataró L’any 1998 realitzà el projecte La mirada del testigo El acecho del guardián , amb…