Resultats de la cerca

Fill de Sendred de Gurb L’any 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba Pelegrí a Terra Santa ~1026, deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027

Hom identifica l’autor-protagonista amb un Estebanillo bufó del duc d’Amalfi, a qui l’obra va dedicada Aprenent de barber, lladre, impostor, pelegrí a Santiago, criat i soldat, el protagonista viatja per Europa, fins que s’estableix a Nàpols, on obre una casa de joc Els episodis se succeeixen precipitadament i els personatges hi són caricaturats sitemàticament, com si l’autor cerqués sobretot un efecte còmic immediat

El catecisme tradicional les ha dividides en set de corporals donar menjar al qui té fam, donar beure al qui té set, vestir el despullat, allotjar el pelegrí, visitar els malalts, redimir els captius, enterrar els morts i set d’espirituals ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui el necessita, consolar l’afligit, corregir el qui va errat, perdonar les injúries, patir amb paciència les flaqueses del proïsme, pregar Déu pels vius i pels difunts

Vida i obra Exercí també de ceramista i de pintor Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Treballà fins a la seva mort als tallers de ceràmica i…

Substituí el “Diari de Mataró”, emparat pel comitè local antifeixista, i fou, de fet, la continuació del setmanari “Combat” abril-juliol del 1936 A partir del 9 de novembre de 1936 fou l’òrgan oficial antifeixista del consell municipal En foren redactors Julià Gual, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigí, JCases i Busquets, de la UGT, i Pedemonte, de la CNT Hi collaboraren regularment Joan Peiró, Julià Cuadras, Pelegrí Carran, Santiago Lleonart, etc Desaparegué pel gener del 1939

Integrat per MCPoch, piano, MGaspà, clarinet, i PSerra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i a diversos països europeus Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans Alcaraz, Guinovart, Homs, Mestres-Quadreny, Pelegrí, Roger, Sardà, Soler escrites expressament per al grup L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment JLlMoraleda

com és el cas dels estadis juvenils d’algunes escopinyes Venus , de les cloïsses Tapes i de les petxines de pelegrí Pecten , o bé d’una manera definitiva, com en els musclos Mytilus i les nacres Pinna El bissus és secretat per unes glàndules especials —anomenades bissògenes— del peu d’aquests animals, en forma líquida, i se solidifica en entrar en contacte amb l’aigua És format per proteïnes afins a la sericina de la seda, i en alguns casos pot ésser filat i teixit nacres

Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera

Format a la Llotja barcelonina i a l’Escuela Superior de Madrid Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que s’endugué Pelegrí Clavé 1833 Romàntic refinat, conreà diversos gèneres, però especialment el retrat La reina Maria Cristina Museu de València, Lluís Rigalt Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona, Alfons XII Madrid, El Prado Exposà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Des del 1866 residí a Pontevedra, on havia guanyat una càtedra de dibuix a l’institut El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva un Guardabosc dormint

Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans