Resultats de la cerca
Es mostren 2387 resultats
coves de Ribes
Entrada a les coves de Ribes a Campelles (Ripollès)
© Fototeca.cat
Cova
Grans coves del municipi de Campelles (Ripollès), obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda, s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica
Llebro
Vista dels voltants de Llebro a Vilallonga de Ter (Ripollès)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat a l’esquerra del Ter, aigua amunt del poble.
el Remei
El santuari de la Mare de Déu del Remei (Ripollès)
© Antonio Mora Vergés
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Ripoll (Ripollès).
És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat
mola de Colldejou
Baixant de Colldejou (Ripollès)
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp…
la Ral
Vista parcial de la població de muntanya la Ral (Ripollés)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pau de Segúries (Ripollès), situat al N del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425 L’església de Santa Maria de la Gràcia 1388 fou refeta el 1609 és sufragània de la de Sant Pau de Segúries
Planès de Rigard
Paisatge muntanyós de la població de Planès (Ripollés)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Planoles (Ripollès), fins el 1967 de Toses, situat a 1.207 m alt., a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’hostal de Planès).
Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà
Sant Llorenç de Campdevànol
Vista parcial del campanar de Sant Llorenç de Campdevànol (Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i parròquia rural del municipi de Campdevànol (Ripollès), de caràcter disseminat, a la vall del riu Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà.
Existia ja el 1075 El 1680 tenia 13 masos El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon La seva església romànica s XI, amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936 No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat
l’Arija
Riu
Riu dels Prepirineus, al límit del Ripollès i el Berguedà.
Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla
el Cavaller de Vidrà
El Cavaller de Vidrà, el Ripollès
© Fototeca.cat
Masia
Masia del terme de Vidrà (Osona), prop del poble, considerada com una de les més importants del Principat.
L’actual edifici, notable exemplar barroc del 1787, fou projectat per un arquitecte francès Pertanyia des del segle XIII a la família Cavaller passà per matrimoni, al segle XVI, als Vila de Buscarons, actualment Vila d’Abadal
Osvald Casadesús Anglada
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Jugà al Sant Pau de Segúries Club de Futbol Sala, en categoria territorial Formà part de la selecció catalana i disputà un Campionat d’Europa 2006, en el qual es proclamà subcampió, i un del Món 2007, organitzats per la Unió Europea de Futsal i l’Associació Mundial de Futsal respectivament