Resultats de la cerca

Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco i F Durante…

Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…

Vida Juntament amb Johann Sebastian Bach, Händel és el gran mestre de l’època barroca El seu excepcional talent fou reconegut en vida, al llarg de la qual obtingué gran popularitat i prestigi De caràcter cosmopolita i esperit obert, assimilà les tradicions musicals alemanya, francesa i anglesa La seva inclinació per la música teatral fou també un dels trets més acusats de la seva versàtil personalitat musical, en què destaquen la inspiració melòdica, les audàcies harmòniques i un fi sentit de l’humor Halle i Hamburg 1685-1706 El pare de Händel, Georg, de professió cirurgià barber, havia…

El propòsit d’aquest text és traçar un esbós, necessàriament esquemàtic, del que es va esdevenir en el panorama artístic espanyol durant els mateixos anys en què el Modernisme s’estava desenvolupant a Catalunya És a dir, en l’arc cronològic delimitat entre el 1880 i el 1915, dates convencionalment admeses com a principi i final d’aquest moviment cultural En una primera mirada, un tret crida poderosament l’atenció una diversitat tant estilística com iconogràfica directament relacionada amb un anhel diferenciador que ha de ser entès en una dialèctica centre-perifèria, dialèctica tant política…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El pago de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de historia de España”, XIX, pàgs 5-54 1953 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Rafael Dalmau editor Barcelona 1960 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un…