Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Jean-Pierre Ponnelle
Música
Director d’escena francès.
Especialitzat en òpera, estudià a la Sorbona El 1952, convidat per Henze a dirigir la seva òpera Boulevard Solitude a Hannover, inicià una llarga carrera als teatres més importants d’Alemanya Posteriorment, treballà al Metropolitan de Nova York i, sobretot, a San Francisco, on debutà el 1958 i dirigí més de vint òperes A Zuric s’encarregà de dos cicles d’òperes de Monteverdi i Mozart, i als festivals de Salzburg i Bayreuth fou un dels directors d’escena més rellevants
Pierre de la Ramée
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic francès, conegut pel nom llatinitzat de Petrus Ramus.
Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat
Alfred Ernout
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Professor de la Sorbona 1924-44, les seves obres fonamentals s’emmarquen dins el camp de la lingüística llatina Dictionnaire étymologique de la langue latine 1932, amb A Meillet, Syntaxe latine 1935, amb F Thomas, etc Com a editor i traductor de texts, publicà Lucreci 1920, Petroni 1922, Sallusti 1951 i Pseudo-Sallusti 1961 del 1952 al 1963 dirigí l’edició de la Història Natural de Plini 9 vols publicats El 1952 féu una estada a la Universitat de Barcelona, fet que constituí un esdeveniment important
Nicholas Ridley
Cristianisme
Bisbe i reformador anglès.
Després d’estudiar a Cambridge, a la Sorbona i a Lovaina, fou capellà de ThCranmer 1537 Vicari a Herne Kent, hi predicà la reforma Capellà reial 1540, fou acusat pels bisbes catòlics 1544 de violar els sis articles Victoriós, formà part del tribunal que jutjà i féu dimitir els bisbes Stephen Gardiner i TBonner succeí aquest com a bisbe de Londres 1550 Contrari a les pretensions de Maria Tudor, en esdevenir reina 1553, fou empresonat i condemnat a la foguera per heretge juntament amb Hugh Latimer 1555
Petavius
Cristianisme
Nom llatinitzat de Denys Petau, teòleg francès.
Estudià a la Sorbona professor i canonge a Bourges 1603, entrà a la companyia de Jesús 1605, i fou professor de retòrica a Reims, La Flèche, París 1611-21 i de teologia positiva al collegi de Clarmont 1621-44 Fundador de la cronologia científica amb l' Opus de doctrina temporum 1627, la seva Theologia dogmatica , en cinc volums 1644-50, tot i ésser incompleta, és a la base de la primera història dels dogmes, amb tractament científic, a partir tant de l’Escriptura com de la patrística Intervingué també en la polèmica jansenista
Pere de Llemotges
Cristianisme
Teòleg d’origen francès o occità.
Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística
Maurice Merleau-Ponty
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955
Jean Wahl
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona, féu de la filosofia un art com a actitud dialèctica i interrogativa, més que no pas una ciència, i estudià, reinterpretant-los, autors i corrents com ara Descartes 1920, Plató 1930, Hegel Le malheur de la conscience dans la philosophie de Hegel , 1930, Kierkegaard 1938, la filosofia francesa 1946, l’existencialisme 1947 i 1951, Heidegger 1955 i 1959, Husserl 1959 i Nietzsche 1960 Altres obres seves són Vers le concret 1932, Existence humaine et transcendence 1944, The Philosopher's Way 1948 i Traité de métaphysique 1952
Henri Focillon
Art
Historiador francès de l’art.
Fou professor a Lió 1913, a París Sorbona, 1925 Collège de France, 1938 i a Yale 1939 Abordà, amb mentalitat d’assagista, temes molt varis, d’èpoques i de continents distints Sobresurt la seva tesi sobre Piranesi 1918, L’art des sculpteurs romans 1931, on enuncià la llei del marc, i La vie des formes 1934, on, partidari de la teoria cíclica dels estils, detectà una vida pròpia gairebé biològica de les formes artístiques en el decurs de la història Tingué també una àmplia difusió el seu assaig, inacabat, L’an mil 1952
María Jesús de Ágreda
Cristianisme
Religiosa castellana, de nom María Coronel de Azana.
Abadessa 1627-62, fou confident i consellera 1643-65 de Felip IV de Castella Processada per la inquisició 1650 per la seva doctrina, en resultà absolta Escriví nombroses obres, la principal de les quals, La Mística Ciudad de Dios o Historia de la Reina de los Ángeles —publicada després de la seva mort—, fou condemnada per la inquisició 1672 i més tard pel Sant Ofici la Sorbona tampoc no l’acceptà 1696 Això provocà grans polèmiques La seva correspondència amb el rei és d’un gran interès històric
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina