Resultats de la cerca

Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de…

A més, regula els usos de les installacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades a l’activitat portuària o marítima, les dàrsenes i les installacions marítimes Alhora, aplica les mesures de protecció del medi natural i la qualitat de les aigües marítimes Ports de la Generalitat és una empresa pública amb personalitat jurídica i patrimoni propis, i autonomia administrativa i econòmica Fou creada el 1998, d’acord amb la Llei de ports de la Generalitat de Catalunya, i s’inscriu al departament de política territorial i obres públiques S'organitza en tres zones…

Jugà a l’Sferic de Terrassa, club on començà d’entrenador el 1965 Després d’anar al Mollet i al Ripollet, la temporada 1976-77 tornà al club de Terrassa, amb el qual debutà com a tècnic a la divisió d’honor Posteriorment entrenà el Sentmenat 1982-83, el Tordera 1983-86, 1990-91, l’Igualada 1986-90 i el Vilafranca 1991-93, sempre a la màxima categoria Amb el Sentmenat fou subcampió d’Europa 1983, amb el Tordera guanyà la Copa de la CERS 1986 i amb l’Igualada, fou campió de Lliga i subcampió de la Copa del Rei 1989 La temporada 1993-94 la començà al Cambrils, a primera…

Situació i presentació Limita amb els termes de Gualba E, Campins SE, Sant Celoni S, Santa Maria de Palautordera S, Sant Esteve de Palautordera SW, Sant Pere de Vilamajor W i Montseny NW-N Pel N limita també amb el municipi selvatà d’Arbúcies Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, entre els quals destaquen sobretot les Agudes 1703 m, el turó de l’Home 1706 m, on hi ha un observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929, el Puig Sesolles 1689 m, fins fa poc ocupat per una important base militar de radar, que va convertir el lloc en una zona…

És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del…

Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca, per l’esquerra, a la Tordera, després d’uns 25 km de recorregut