Resultats de la cerca

Amic d’Espronceda, el 1852 publicà una continuació d' El diablo mundo i nombrosos poemes imitant Zorrilla, Espronceda i lord Byron La seva obra més important és la narració La protección de un sastre 1840

Aquest l’envià a supervisar les operacions de les tropes castellanes a Catalunya el 1640

Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode diocesà Feu prosperar a Osca…

Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans

Deixeble de Patricio Caxés, treballà per al rei Felip III —de la muller del qual, Margarida d’Àustria, feu un retrat destacable— i arribà a pintor de la cort

Profundament influïda per les idees de la deshumanització de l’art vigents els anys trenta, publicà Estación ida y vuelta 1930, obra monologada d’àmplia varietat temàtica Collaborà activament en la revista “Hora de España” fins el 1939, que s’exilià Memorias de Leticia Valle 1945 i La Sinrazón 1960 continuen dins la seva concepció estètica de la novella, mentre que en l’obra Barrio de maravillas 1976 es decanta cap a una remembrança joiosa dels records de la seva infantesa i joventut, que prosseguirà a Alcancía Ida 1940-66 y Vuelta 1967-80 1982 i a Acrópolis 1984 Amb el títol d' Icada, Nevada…

El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs

Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres

Obrer ferroviari, el 1936 formà part del comitè peninsular de la FAI Després dels fets de juliol presidí la Junta de Comerç Exterior de la Generalitat i representà la CNT al Consell d’Economia Els anys 1936 i 1937 fou conseller de sanitat i assistència social i signà el decret que instituïa i regulava l’avortament al Principat 1937 A l’exili, participà en la creació del Consell del Moviment Llibertari Perpinyà, 1939

Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio