Resultats de la cerca

Fundadora de la revista “Cuadernos de Poesía”, la seva obra es caracteritza per l’exquisidesa de la forma i la modernitat de les seves formulacions poètiques en una trajectòria que començà a Tierra mojada 1953 i que continuà, entre altres llibres, a Marta y María 1976, El coleccionista 1979, Ex libris 1984, Compás binario 1984 i La pared contigua 1989 El 1991 aplegà el conjunt de la seva obra poètica en l’obra titulada La señal

Especialitzada en esquena, nedava per al Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya de 200 m esquena 1972 i de 100 m esquena 1972, 1973 Fou campiona d’Espanya en 4 × 100 m estils 1972, 1973 amb la selecció catalana Al Campionat d’Espanya del 1972 també establí el rècord d’Espanya en 4 × 100 estils

S’inicià en la modalitat de carretera amb l’Esport Ciclista Mataró i posteriorment continuà al Club Ciclista l’Escala El 2002 començà a competir en proves de descens de BTT amb el Club Ciclista Fornells de la Selva Ha estat set cops campiona d’Espanya 2004, 2007-12 i dos de Catalunya 2007, 2008 de l’especialitat També ha guanyat set vegades la Copa Catalana de descens 2004, 2007-12 i sis l’Obert de Girona 2007-12 Disputà el Campionat d’Europa 2005 i finalitzà primera en la general de l’Obert d’Espanya 2009 El 2010 fou segona a les curses internacionals de Vigo Bike Contest i MASDH

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

El 1899 fou construït l’actual edifici, obra de sir Aston Webb, i el museu prengué el nom actual Conté una riquíssima collecció d’art aplicat i decoratiu —en un sentit ampli, que inclou també pintura i escultura— de totes les èpoques, tots els estils i tots els països

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la Mercè 1888,…

Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1569 Menys…

Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…