Resultats de la cerca
Es mostren 1459 resultats
tenallar
Agafar fort (algú o alguna cosa) amb les mans, les cames, un instrument, etc.
copejar
Pesca
Donar cullerades a l’aigua amb el salabret per tal d’agafar (alguna cosa).
collir
Agafar (una cosa caiguda a terra, escapada, etc.) per tornar-la al seu lloc.
girar
Deixar, algú o un vehicle, la direcció que seguia i agafar-ne una altra.
manat
Manat de pastanagues
Holger Grybsch (CC0)
Feix de tiges, bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà.
sobrejunter
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, cap d’una junta, o associació lliure de poblacions per a la defensa mútua, que des del segle XIII esdevingué un oficial reial.
Al s XV era assistit per quatre lloctinents llurs salaris eren pagats per les poblacions Tenia l’obligació d’executar les sentències dels jutges i tribunals superiors de Saragossa, apressar els morosos per al pagament dels imposts, agafar els delinqüents, perseguir lladres, vagabunds i malfactors i vetllar per la pau de la seva jurisdicció El regne fou dividit en sis juntes Saragossa, Osca, Jaca, Sobrarb, Eixea i Tarassona
raseta
Música
Peça de fil metàl·lic gruixut que recolza sobre les llengüetes metàl·liques d’alguns registres dels orgues i que, en variar el seu punt de contacte amb la llengüeta, modifica l’afinació de la nota emesa.
L’extrem exterior de la raseta sobresurt del peu del tub per a poder-lo agafar amb una eina especial per a afinar els jocs de llengüeteria En els orgues més primitius, aquesta peça no existia, i tan sols una petita falca de fusta fixava la llengüeta i en determinava el to A partir del segle XVI, es conserven instruments amb raseta mòbil de fil de llautó o de ferro
Domènec Font i Morgades
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L’Escut de Reus
,
dramatúrgia
Teatre
Art i tècnica de la composició d’un text dramàtic.
Hom en situa l’origen en el recull d’articles que amb el títol de Dramatúrgia d’Hamburg publicà Lessing 1767-69 La dramatúrgia ha seguit els camins de les literatures dramàtiques nacionals, amb les quals cal confrontar-la a l’hora de fer-ne la història En agafar solidesa els diferents gèneres dramàtics comèdia, drama, tragèdia hom intentà de fixar les lleis que els caracteritzen en aquest sentit han tingut un paper important les poètiques poètica i la crítica
fer la tisora
Esport
En la lluita, agafar amb les cames el cos, el coll, etc, de l’adversari.