Resultats de la cerca

També conegut com a refugi Sant Maurici, està dedicat a l’alpinista Ernest Mallafré, que morí el 1946 a causa d’una allau durant el descens del pic de Monestero És un edifici cedit per Endesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi guardat des de l’any 1975 És al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al peu dels Encantats, en una zona boscosa propera a la presa de l’estany de Sant Maurici, a 1890 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc, i també es troba en la…

Fundat el 1940, té una llarga trajectòria en l’organització de marxes collectives Destaquen les marxes nocturnes, la primera de les quals fou organitzada el 1932 per una de les entitats predecessores, el Centre Excursionista Rafael Casanova, i que foren en certa manera substituïdes per la Marxa Gràcia-Montserrat Entre les seves installacions hi ha una caseta de banys a Badalona i el 1991 construí el refugi Gràcia als estanys d’Airoto Alguns dels seus membres participaren a la primera expedició catalana a un cim de més de 8000 m, l’ Annapurna Est 1974 Deu anys més tard, l’alpinista…

També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de…

Germà de l’alpinista Josep Manuel Anglada , començà a volar sense motor a França el 1963 i, dos anys després, amb avió a l’Aeròdrom de Sabadell, del qual era membre des del 1958 Pioner del vol a vela a Catalunya, el 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, creada amb el nom de Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí durant els anys setanta Fou campió d’Espanya en categoria open 1980, 1981, 1984, 1987, 1988, 1990, 1995, 1996 Baté diversos rècords d’Espanya de distància de vol d’anada i tornada prefixada 1968, 1980, triangular…

D’origen suec, estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages Participà en les expedicions de l’entitat manresana a Grenlàndia 1972, a l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i a l’Himàlaia 1976, 1980, en la primera de les quals s’assolí el Makalu, segon 8000 català, i en la segona s’intentà el Lhotse Shar Compartí activitats amb Josep Maria Montfort i Montserrat Jou

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en…

Soci del Centre Excursionista Montserrat, el 1984, juntament amb Carles Vallès, fou el primer català que assolí el cim del Cho Oyu 8201 m Ha participat en expedicions a Kenya 1974, l’Hindu Kush 1975, el Makalu 1976, els Andes del Perú 1981, l’Everest 1982, 1988, 2000 i el Manaslu 1991, de la qual fou el cap

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol des del 1997 El 1975 feu la primera ascensió, juntament amb Ramon Oriol, a una agulla situada a l’oest de l’Aneto que fou batejada amb el nom d’Agulla Daviu A partir dels anys vuitanta obrí nombroses vies a Montserrat i als Pirineus És autor de llibres i guies de muntanya, com 3404 Aneto 2001, Pedraforca Todas las ascensiones y escaladas 2003 i Agulles, regió de Montserrat 2011 Inventà alguns accessoris d’escalada, com la corretja extraïble per a piolet 1998 o un tipus de mosquetó 1993

Soci del Club Muntanyenc de Terrassa, és un dels pocs escaladors que coronà l’Eiger per la cara nord en tres ocasions El 1980 destacaren les seves ascensions a les Dolomites Entre el 1982 i el 1983 escalà diverses vies dels Écrins, del massís del Mont Blanc, dels massissos del Valais i les Dolomites El 1985 formà part d’una expedició de Terrassa al Saipal Nepal i el 1986 escalà l’Alpamayo, el Quitaraju i el Cayesh, als Andes peruans A l’octubre del 1986 realitzà la primera ascensió estatal en solitari de la paret nord de l’Eiger, i al març del 1987, hi feu la primera estatal hivernal amb Joan…

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones