Resultats de la cerca

Prengué l’alternativa a la Corunya 1944 de mans de Domingo Ortega Famós per la seva tècnica i la varietat dels seus recursos amb la muleta, es retirà el 1960, però tornà al toreig el 1971 per retirar-se definitivament el 1973

Com a tal participàen les eleccions europees de 1987 i 1989, en aquesta darrera ocasió sense AV-MEC, el seu promotor principal Poc després l’organització espanyola desaparegué a causa de la separació d’aquest darrer partit

Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València 1935 de mans de Rafael El Gallo , confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda Amb el nom Rafaelillo , féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus

Prengué l’alternativa a Mèxic 1940 i la confirmà a Madrid 1944 Famós per la seva manera de clavar les banderilles, torejà, entre altres, a Espanya amb Manolete 1945-46, Perú, Veneçuela i Colòmbia 1946-47 Retirat 1953, reaparegué com a rejoneador 1956 Morí d’accident automobilístic

Estaria formada per una proteïna codificada per l’organisme hostatjador i un petit àcid nucleic que no codificaria cap proteïna, però que serviria de motllo per a la seva pròpia replicació, la qual estaria catalitzada pels enzims de l’organisme hostatjador Es descriu com a alternativa al prió

La contraprogramació activa suposa l’emissió en el canal propi, per exemple, d’un programa de les mateixes característiques que el que emet el canal de referència La contraprogramació passiva, en canvi, actua oferint en el canal propi un producte que presenti una alternativa al canal de referència

Conegut amb el sobrenom del Punteret Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini Popularitzà la collocació de banderilles assegut en una cadira Fou executant aquest número que un toro el matà a la plaça

Debutà el 1953 i rebé una primera alternativa a València el 1957 Després d’haver tornat a novillero , en rebé una altra, a Ondara Marina Alta, el 1966 Es retirà abans del final de la dècada Fou el primer director de l’Escola Taurina de València 1983-2005

Prengué l’alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas el Salamanquino Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys El darrer cop que torejà a Barcelona fou per l’agost del 1879, en una cursa que s’inicià amb l’actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs