Resultats de la cerca

Fill i hereu de Tomàs III, lluità contra el seu oncle, el comte Amadeu V de Savoia, per conservar els seus estats El 1301 es casà amb Isabel de Villehardouin, princesa d’Acaia L’emperador Enric VII el féu vicari imperial a Itàlia 1311

Féu renéixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840 Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina , que li fou concedit pel rei Amadeu I 1872, i el càrrec de senador del regne El títol passà als Botella

És coneguda amb el nom de Cora Raga Deixebla de Francesc Andrés a València, amplià els estudis a Milà Debutà a Madrid amb Aïda 1923 Interpretà sarsueles, entre les quals destaquen les d’Amadeu Vives Debutà al Liceu de Barcelona en el paper de la Beltrana de  Doña Francisquita 1933

La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino

N'han estat directors, entre d’altres, Antoni Sementé i Riba, Amadeu Nadal i Duró, Josep Mateu i Alseda, Càndid Reñé i Antoni Cornella Té seccions d’informació local, dels Països Catalans i internacional, d’esports, d’espectacles i de llengua catalana El 1987 tenia un tiratge de 2 500 exemplars

Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps Exiliat el 1866, tornà per installarse a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia” Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les Corts Constituents 1869 i fou partidari d’Amadeu I

Dirigits en algunes ocasions per nobles arruïnats, els tuchins , camperols i artesans pobres, atacaren castells, nobles i clergues La insurrecció fou reprimida amb gran rigor pel duc de Berry 1382-84 A la mateixa època una revolta semblant el tuchinaggio tingué lloc al Piemont fou dominada per Amadeu VII de Savoia 1387

Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any

Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic

Secretari civil d’Amadeu I i governador de diverses províncies, escriví, entre altres obres, uns Anales de la guerra civil 1853, ampliats més tard sota el títol d' Historia de la guerra y de los partidos liberal y carlista, aumentada con la regencia de Espartero 1868 i una Historia contemporánea , que abasta del 1843 al 1885 1890-95