Resultats de la cerca

Centre industrial conserves, instruments de precisió, productes electrònics, congeladors Drassanes, pesqueres Fundada cap al 1649 pels puritans, fou anomenada, de primer, Providència, i després, Anne Arundel, fins que el 1694 fou rebatejada definitivament amb el nom d’Annapolis El 1783 fou ratificat el tractat de París que posà fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya Tres anys més tard, la Convenció d’Annapolis reunió dels representants de Virgínia, Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware per a reglamentar llurs relacions comercials preparà la futura Convenció federal…

En la segona volta de les eleccions municipals franceses l’extrema dreta aconsegueix la majoria a l’ajuntament de Perpinyà Louis Aliot, del Rassemblement National fins al 2018 Front National obté el 54% dels vots superant el 47% de l’anterior alcalde, el republicà Jean-Marc Pujol Perpinyà és el primer municipi de més de 100000 habitants controlat per l’extrema dreta des del 1995 En el conjunt de l’estat francès destaca el fort retrocés de La République en Marche, el partit del president Macron, i l’ascens dels ecologistes A París la socialista Anne Hidalgo reté l’alcaldia

Mercat agrícola i nucli d’indústria metallúrgica, química i de la confecció Residència del rei de França fins el 1200, fou erigida en comtat el 1327 per Carles IV, i més tard en ducat Fou seu de sis concilis Entre les esglésies de la ciutat hom troba les de Saint-Basile s XI-XII, Notre-Dame-du-Port s XII, Saint-Martin s XII-XIII i Saint-Gilles s XII-XVI, i entre els edificis civils, la torre Guinette s XII i els renaixentistes hôtel de Diane de Poitiers, atribuït a Jean Goujon, i d’Anne de Pisseleu, duquessa d’Étampes

Fill gran i deixeble de Pierre Quesnel, pintor de Jaume V d’Escòcia i de Maria Stuart Fou retratista a la cort escocesa Mary Anne Woltham 1572, coll Earl Spencer, Althorp El mateix any anà a París, on tingué un gran èxit com a retratista dels membres de la cort d’Enric III Pintà retrats a l’oli Mme de Chaverny ~1573, Musée Nationale de Versailles et des Trianons, però excellí en els dibuixos Enric III ~1575, Musée du Louvre, El superintendent Jeannin Cabinet d’Étampes, Musée du Louvre A la mort d’Enric III perdé la consideració que fins llavors tenia Féu, per a Enric IV, un…

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la força més…

Estudià amb Gustav Holst i amb Dawson Freer i debutà a l’Old Vic Theater amb papers mozartians Del 1931 al 1946 fou la primera soprano de la companyia del Sadler’s Wells i combinà les seves actuacions amb les que realitzà al Covent Garden, on debutà el 1931 amb La bohème El 1945 participà en l’estrena de Peter Grimes de B Britten, de qui també estrenà The rape of Lucretia i Albert Herring , al Festival de Glyndebourne el 1946 i el 1947, respectivament, i The turn of the shrew , a Venècia 1954 El 1946 fou cofundadora de l’English National Opera, amb la qual actuà fins el 1955, any en què es…

Els seus membres foren grans mestres hereditaris del Delfinat i vescomtes de Clermont-en-Trièves des del 1340 Bernardin de Clermont fou fet vescomte de Tallart 1494 i adquirí, més tard 1540, el comtat de Tonnerre pel seu matrimoni 1496 amb l’hereva Anne d’Husson Llur fill, Antoine de Clermont-Tonnerre , obtingué 1547 l’erecció de la baronia de Clermont-en-Viennois en comtat El 1571 els comtats de Clermont i de Tonnerre foren erigits en ducat-paria, que no fou registrat al parlament fins el 1775, a favor de Gaspar de Clermont-Tonnerre mort el 1781, vuitè comte de Clermont i…

Des del 1480 fou pintor de la família Borbó Hom l’identifica, per la seva habilitat, amb l’autor del Tríptic de la Mare de Déu 1498, catedral de Molins Hom li atribueix també la Nativitat del cardenal Rolin 1480-83, Musée d’Autun, la Coronació de la Mare de Déu Musée des Beaux-Arts, Lió, la Pietat , amb els retrats de Pierre de Borbó i d’Anne de Beaujeu Musée du Louvre, la Mare de Déu amb quatre àngels Koninklijke Musea van Schone Kunsten, Brusselles i la Magdalena amb una donant ~1495, Musée du Louvre La identificació amb Jean Perréal no és avui acceptada, per tal com els seus…

Estudià violí i viola a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fou un dels membres fundadors de I Musici, formació amb la qual feu gires arreu del món La seva fama com a solista començà arran de l’estrena, el 1954, del Concert per a viola de Giorgio Federico Ghedini, que dirigí Herbert von Karajan Formà part del Quartet Végh en 1978-80 i l’any 1985 constituí un trio amb la violinista Anne Sophie von Mutter i el violoncellista Mstislav Rostropovič Fou professor del Conservatori de Música de Milà 1961-65 i de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1965-72 Actualment és professor de la…

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de…