Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
la Penya Negra
Poblat del bronze final i la primera edat del ferro del terme municipal de Crevillent (Baix Vinalopó).
Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla…
arquitectura digital
Arquitectura
Conjunt de les solucions de disseny i construcció que tenen com a objecte la realització d’espais i edificis mitjançant l’ús determinant d’eines de tecnologia digital, per tal d’obtenir formes complexes o efectes singulars.
Alhora, aquestes eines permeten l’ordenació formal de l’espai virtual El desenvolupament accelerat de les tecnologies de la informació a partir de la Segona Guerra Mundial, però sobretot a partir dels anys setanta, esclatà a la dècada de 1990 amb la universalització d’internet Des d’aleshores, la tecnologia digital ha procurat als professionals de l’arquitectura un ampli ventall de noves possibilitats a l’hora de projectar la forma dels espais Arquitectes com Marcos Novak, Bernard Tschumi o Neil Spiller incorporaren com a peça clau dels processos de creació i reflexió…
monumentalisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.
Pròpia de moments d’estructura política dictatorial, en són exemples les construccions nazis d’Albert Speer —el camp Zeppelin, a Nuremberg 1937, la Nova Cancelleria, a Berlín 1938, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de París 1937— i múltiples obres soviètiques a partir del 1931 —projecte del Palau dels Soviets, de BMIofan 1931-33, i la Casa dels Soviets, a Leningrad, de NTrockij 1936-41 A la península Ibèrica, aquesta tendència dominà l’arquitectura oficial de l’època franquista Cal destacar-ne el Valle de los Caídos, de PMuguruza 1940-58, i el Ministeri de l’Aire, de Gutiérrez…
tipologia
Art
Classificació dels objectes o fenòmens artístics en esquemes genèrics, o tipus, d’acord amb certes analogies formals o funcionals estables, les quals no en prejutgen el valor estètic ni la definició històrica.
Encara que la caracterització de la tipologia en classes i subclasses pot resultar complexa, esdevé més necessària com més vast i variat és el fenomen que cal estudiar En arquitectura, generalment és relativa a la funció, i més sovint a la configuració, de la planta i dels sistemes constructius i de la decoració La seva seriació ha estat objecte de la tractadística arquitectònica com a De Architectura , de Vitruvi, i als tractats renaixentistes, que no implica cap limitació a la llibertat de definició formal de l’artista, excepte en casos com el dels arquitectes neoclàssics, els…
Sant Joan Baptista de Montfort
El poble de Montfort és situat a uns 750 m d’altitud, just a la capçalera de la Bolzana, prop del Tuc Dormidor Entre els segles X i XI l’alta vall de la Bolzana era anomenada en la documentació vall de Santa Creu, la qual, al segle X, era possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Així consta en un precepte del rei Lotari, datat l’any 958 i atorgat en favor del mencionat cenobi, i en dues butlles papals expedides, respectivament, per Joan XIII l’any 968 i per Sergi IV el 1011 Aquest darrer document, el més explícit, menciona entre les esglésies que pertanyien al cenobi de Cuixà l’“…
Corcelles
Escultura
Llinatge d’escultors, d’origen francès, establert a la Manresana (Segarra), on Bonaventura Corcelles fou deixeble de Pere Costa, que hi treballà (1741-42); Bonaventura feu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777); la seva obra, rococó, és discreta.
Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a…
Santa Helena de Claret (Tremp)
Art romànic
Situació Petita església rectangular sense absis diferenciat, propera a l’antic nucli de Claret ECSA - J A Adell La capella de Santa Helena és situada uns 200 m al nord del nucli urbà de Claret, en una posició eminent sobre el turó JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG238697 Història No s’han trobat fins a l’actualitat referències històriques documentals d’aquesta església, de la qual hom pot deduir per l’estructura arquitectònica i per l’advocació, que fou bastida en un moment avançat dins l’època romànica MLIR Església És un edifici d’una sola nau, sense absis diferenciat, cobert…
Marc Vitruvi Pol·lió
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i tractadista romà.
La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…
Trinitat Simó i Terol
Historiografia
Literatura
Historiadora i escriptora.
Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…
,
Una nova generació de catedrals
Art gòtic
Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina