Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Francesc Lloret i Martí
Metge.
Fou catedràtic 1690 a la Universitat de València El 1706 publicà Enigma sydereo , apologia del rei arxiduc Carles III El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina 1726 i La calentura mesentérica 1730
José Sarmiento y Valladares
Història
Història del dret
Administrador castellà.
Comte de Moctezuma i de Tula Casat amb una descendent de Moctezuma, fou virrei a Mèxic 1696-1710 Durant el seu virregnat tingueren lloc les expedicions jesuítiques a Califòrnia Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, dimití a la mort de Carles II
pacte de Gènova
Història
Tractat signat a Gènova el 20 de juny de 1705 entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i Eimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.
Aquest tractat segellà l’aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei arxiduc Carles III o, en tot cas, a fer respectar les constitucions i les lleis de Catalunya
Alexander Agricola
Música
Compositor flamenc.
A França i a Itàlia estigué al servei de diversos personatges i, finalment, al de l’arxiduc Felip d’Àustria, amb qui es traslladà a Castella Compongué misses, motets i moltes altres obres, però excellí en el gènere profà amb més de 90 cançons
Tomàs Fatjó i Marsal
Història del dret
Jurisconsult.
Participà en la guerra de Successió a favor del rei arxiduc Carles III Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725 Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum 1707
Lens
Ciutat
Ciutat d’Artois, França, al departament de Pas-de-Calais.
Situada a la conca minera del nord, posseeix una important indústria tèxtil, mecànica i química Antiga plaça forta, durant la guerra dels Trenta Anys fou escenari de la victòria de les tropes del gran Condé sobre les de l’arxiduc Leopold Guillem 6 d’agost de 1648
presidi
Història
Nom que hom donà al segle XVI —i fins al XIX— a diverses places fortes o fortaleses dotades de guarnicions importants.
Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres
Josep de Carerac i de Solà
Història
Cavaller.
Fou un dels autors de la rebellió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1705 El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa
Pere Crosells
Pintura
Pintor, deixeble de Josep Vives des de l’any 1689.
Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana 1725, d’estil francès, i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura —gènere en el qual hom sap que fou especialista— de l’arxiduc Carles d’Àustria 1708
Francesc Manuel de los Herreros i Schwager
Literatura catalana
Escriptor.
El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina