Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
oceà Àrtic
Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
Anllóns
Riu
Riu de Galícia, al vessant atlàntic (55 km).
Flueix en direcció E-W i drena la regió dels Bergantiños Desemboca per la ria de Lage
Muḥyī al-Dīn Pirī Rais
Cartografia
Marí i cartògraf turc.
Fou almirall de la flota turca Basant-se en diversos mapes elaborats pels navegants i descobridors portuguesos i castellans un dels quals potser pertanyia al mateix Colom, el 1513 féu un mapa de l’Atlàntic sud en què figura la costa de l’Amèrica del Sud, amb força comentaris geogràfics Seguidor atent del progrés del descobriment del nou continent, el 1528 dibuixà un mapa sobre l’Atlàntic nord, en el qual consten les noves terres de l’Amèrica Central i del Nord El conjunt dels seus coneixements cartogràfics i de navegació els resumí el 1521 en el llibre Kitab-ī-Bahriye ‘Sobre la navegació’ que…
espartina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les gramínies, rizomatoses i atofades, amb espigues agrupades en raïms.
Solen formar prats costaners, especialment al litoral atlàntic
Neagh
Llac
Llac d’Irlanda del Nord, que ocupa el fons d’una depressió en les zones d’altiplans basàltics d’Antrim.
Desguassa a l’Atlàntic a través del riu Bann
nebàlia
Carcinologia
Crustaci malacostraci del superordre dels fil·locàrides, de l’ordre dels leptostracis; té maxíl·lules amb un palp llarg dirigit cap enrere, el vuitè segment abdominal és àpode i els quatre primers parells de pleopodis són bífids i tenen funció natatòria.
És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic
pas de Mona
Estret marí
Estret de les Antilles que separa les illes de Puerto Rico i Hispaniola.
Comunica la mar Carib amb l’Atlàntic, i és navegable
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…