Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
autenticar
Dret
Donar fe de l’autenticitat d’un document o d’una signatura, per mitjà de la intervenció d’un notari o funcionari públic.
marca tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Marca que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per garantir-ne l’autenticitat i protegir-ne la propietat.
Les marques tipogràfiques són semblants, en l’origen, als monogrames dels notaris medievals Hom en troba el primer exemple en el Psalterium de JFust i PSchoeffer 1457 Usades sovint pels pintors i els ceramistes, a més dels tipògrafs, evolucionaren, i, partint d’una simplicitat i una fina estilització, passaren a abarrocar-se, amb profusió de signes i de símbols Caigudes en desús després del s XVIII, són, avui, revalorades
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de…
Jeroni Oleguer Campdepadrós i Jansana
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Un lloc entre els morts (1967), de Maria Aurèlia Capmany.
La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit de derrota i…
Robert Cambert
Música
Compositor, organista i clavecinista francès.
Vida Format amb Jacques Champion de Chambonnières, fou organista de l’església de Saint Honoré de París i músic de cambra 1662-65 de la reina mare Anna d’Àustria, vídua de Lluís XIII de França Destacà, però, com a compositor d’òpera, gènere que pogué introduir al seu país gràcies a l’afecció particular del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Així, des de l’any 1657 collaborà amb el poeta Pierre Perrin i presentà diferents obres sobre textos francesos La pastorale i Ariane ou Le mariage de Bacchus —composta a instàncies del cardenal—, totes dues del 1659 La música d’aquestes dues obres, que no…
,
confrontació de lletres
Dret processal
Prova pericial consistent a reconèixer o negar l’autenticitat d’un document privat presentat en judici o les firmes i signatures que hi figuren.
mosaista
Bíblia
Sostenidor de la teoria tradicional sobre l’atribució literària a Moisès dels llibres del Pentateuc i l’autenticitat històrica dels primers capítols del Gènesi
.
Gaspar Van Weerbeke
Música
Compositor flamenc.
Vida Fou un dels músics flamencs actius a Itàlia més notables de la generació de Josquin Des Prés Cap al 1471 era al servei de la cort milanesa dels Sforza Durant els dos anys següents estigué a Flandes per tal de reclutar cantors per a la capella de Galeazzo Maria Sforza Novament a Milà, s’ocupà dels cantori de camera , una part de la capella musical dels Sforza Arran de la mort del duc 1578, Weerbeke marxà a Roma, on serví a la capella papal entre el 1481 i 1489, any en què retornà a Milà, cridat pel duc Lluís I Des del 1495 estigué al servei de la capella musical de Felip el Bell, duc de…
Eulàlia
Sepulcre de santa Eulàlia (s XIV) (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
legalització notarial
Dret
Certificació de l’autenticitat d’una signatura d’un notari feta per dos altres notaris del mateix col·legi o, subsidiàriament, pel jutge de primera instància.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina