Resultats de la cerca

Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament

Fundà l’Aeroclub de Lleida 1929 i en fou el primer president El 1921 ja tenia contactes amb Josep Canudas, pioner de l’aviació catalana Organitzaren diferents excursions aèries, sobretot entre el 1927 i el 1928 Ja els anys trenta promogué diferents concursos aeris i demostracions de vol sense motor, i difongué l’activitat aèria per mitjà de publicacions

Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…

Nasqué el 1933 de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona amb l’Aero Club Popular El seu objectiu era difondre l’aviació entre les classes socials més modestes El camp de vol continuà essent l’aeroport provisional del Prat o antic camp de la Volateria Organitzà conferències i xerrades, llançaments de planadors i altres pràctiques de vol per als socis, sempre d’acord amb l’escola Progreso El 1934 ja havien reunit més de mil socis El mateix any organitzà una delegació a Sabadell, anomenada Aero Popular de Sabadell Dolors Vives, cofundadora de l’aeroclub i segona pilot catalana, n’ocupà la…

Fou constituït el 1933 per un grup d’afeccionats a l’aviació del Prat de Llobregat sota el lideratge del doctor Tomàs Pujol i Font Pertanyia a la secció esportiva d’Esquerra Republicana del Prat Impulsaren també pràctiques de vol sense motor amb el suport de Marià Foyé Defensaren la permanència del futur Aeroport de Barcelona al Prat de Llobregat

Ingressà al cos d’aviació de la Segona República Espanyola al març del 1937 A l’octubre fou ascendit a sergent i al setembre del 1938 a tinent Després d’aconseguir el títol de pilot de combat, fou destinat a Celrà, des d’on volà amb un Polikarpov I-15,  Xato A l’abril del 1938 passà a formar part de la Tercera Esquadra de vol nocturn, que patrullava la costa catalana per interceptar vols enemics Abaté diversos caces italians i alemanys FIAT, Heinkel i Messerschmitt, i en la darrera acció 6 de febrer de 1939, dos d’aquests darrers a Vilajuïga Dissolt l’exèrcit de la Segona República, passà a…

Oferia informació sobre els inicis de l’aviació esportiva a Catalunya, com el primer vol de la península 1910 o la Setmana de l’Aviació de Barcelona que tingué lloc el mateix any Escrit en castellà, constava de setze pàgines impreses a tres columnes

Fou inaugurat el 1931 a l’antic camp del Manol, promogut per l’Aeronàutic Club Empordanès i per l’Ajuntament de Figueres Prengué el nom d’Aeròdrom Canudas de Figueres S’hi creà una escola de pilots, l’alumne més destacat de la qual fou Joaquim Collar Al maig del 1934 hi tingué lloc el festival de primavera amb la collaboració dels pilots de l’escola d’aviació de Barcelona que participaven al Ralli de Catalunya El 1936 fou base del primer Ralli Internacional de Barcelona Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, al juny del 1936, fou clausurat a causa d’un accident aeri El camp de vol ocupava una…

Fundat el 1929, el primer president fou Josep Maria Álvarez i Pallàs Els primers vols a Lleida daten del 1911 i foren realitzats pel francès Léonce Garnier També els anys vint Josep Canudas hi realitzà diverses exhibicions aèries, activitats que prosseguiren després de la seva fundació Al maig del 1930 se celebrà el Concurs Nacional d’Aviació, gran festival aeri al qual assistiren pilots com Josep Canudas, Josep Maria Carreras o Guillem Xuclà Els pilots de l’aeroclub volaven habitualment a l’Aeròdrom d’Alfés, tot i que també mantingueren l’activitat a l’Aeròdrom Josep Civit Durant la Guerra…

Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil, però, ja havia…