Resultats de la cerca

Acusats de contrarevolucionaris, els seus pares foren depurats i morts pel règim soviètic Estudià a l’escola de ballet del Bol’šoj de Moscou , a la companyia del qual ingressà el 1943 Durant l'estalinisme el seu origen jueu i el fet de ser considerada poc afí al règim li comportaren la prohibició de sortir de l'URSS, que no li fou aixecada fins el 1959 El 1960 esdevingué ballarina principal de la companyia Dotada d’una tècnica excepcional, interpretà molts dels papers solistes del repertori tradicional, i destacà especialment en els d'Odette-Odile, d’ El llac dels cignes  Aurora…

Treballà primer a la companyia d’Igor Moiseiev i després, com a solista, al Ballet Bolxoi 1970 El 1973 rebé la medalla d’Or al Festival Internacional de Dansa de Moscou En fugir de l’URSS 1979 s’incorporà a l’American Ballet Theatre de Nova York El 1982 fundà la seva pròpia companyia, Aleksandr Godunov and Stars Intervingué també en alguns films, com Witness P Weir, 1985 o The Runestone W Carroll, 1992

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i…

Debutà el 1942 amb Roméo et Juliette coreografia de Lifar Després passà als Nouveaux Ballets de Montecarlo i es féu molt cèlebre amb el film The Red Shoes 1948, amb M Shearer Més tard formà companyia pròpia i estrenà versions pròpies com el ballet Les amants de Teruel , 1959 Actuà amb el Ballet du XXe Siècle, de MBéjart i amb altres companyies per tot el món També conrea la pintura exposà a París 1973 i altres ciutats

El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves…

Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional…

Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El…

Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els…

Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…