Resultats de la cerca
Es mostren 1518 resultats
Joan Argenté i Artigal

Joan Argenté
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària 1950, i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra Després publicà El temps de tants dits 1960, que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle 1966 L’any 1975 guanyà el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn , llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula El 1976 publicà Moviment peristàltic o Aquest home, per a mi, és una pesant bombeta…
,
Pere Costa Amigó

Pere Costa Amigó
Museu Colet
Basquetbol
Jugador, entrenador i directiu de basquetbol.
Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet del Círcol Catòlic de Badalona 1941, on jugà durant tretze temporades Compaginà la seva carrera de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors de l’entitat L’any 1954 es convertí en entrenador del primer equip, càrrec que ocupà durant vuit anys seguits Traslladat per motius laborals a Llinars del Vallès, fundà el CB Llinars —primer com a secció del Centre d’Esports Llinars i a partir de 1983 com a club independent—, que presidí durant set anys, a la vegada que n’entrenava equips de formació Retornà al Círcol Catòlic de Badalona, on…
Josep Solà i Escofet
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses monografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals
,
Josep Maria Cuyàs i Tolosa
Historiografia
Historiador.
Fou l’impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona 1954, creat a base de les nombrosíssimes prospeccions arqueològiques prop de 300 que dugué a terme Publicà treballs sobre historiografia badalonina La Badalona del segle XVIII 1936, Notas históricas de Badalona 1941, el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona Badalona en las postrimerías del siglo XVIII y en los albores del XIX , 1948 i una documentadíssima Història de Badalona 7 volums, 1975-82, etc També publicà diverses monografies sobre història badalonina La marineria i la pesca a Badalona , Notes…
Joan Nieto i Gras
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista i escenògraf, conegut amb el sobrenom de Gargot.
S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns murals de…
Joan Soler i Amigó

Joan Soler i Amigó
Gemma Roset
Folklore
Pedagog i escriptor.
Treballà com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona És autor d’estudis d’història local i de folklore Festes tradicionals de Catalunya 1978, premi Crítica Serra d’Or, 1979, Barres i onades Relats d’història a Badalona 1982, premi Baldiri Reixac, Maig major Història de les Festes de Maig a Badalona premi Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes, 1985, Fiestas de los pueblos de España 1988, Mitologia catalana 1990, Nadal català 1995, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana 1998, Sant Jordi La diada La tradició L’actualitat 2000,…
Antoni Bori i Fontestà

Antoni Bori i Fontestà
© Fototeca.cat
Educació
Literatura catalana
Escriptor i mestre.
Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Veu del Montserrat i Joventut Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que incorporà prosa a…
,
Pere Carles Altés Cuixart
Atletisme
Atleta.
Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, practicà diverses modalitats atlètiques durant la seva carrera esportiva Es proclamà campió d’Espanya júnior de decatló 1979 i campió de Catalunya absolut 1982 En salt de llargada, aconseguí la tercera posició al Campionat d’Espanya 1988 i es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya 1984, 1988
Enric Fornos
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Professional entre el 1955 i el 1962, els seus primers anys formà part de la secció ciclista del Club Reus Ploms El 1958 s’incorporà a l’equip Mobylette, el 1960 a l’equip Lambretta-Mostajo i el 1962 al Club Ciclista Barcelonès Fou segon al Critèrium de Tarragona 1959 participant a títol individual
la Sagrera

La plaça porticada de Masadas, al barri de la Sagrera de Barcelona (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, separat de Sant Andreu de Palomar per la riera d’Horta.
Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina