Resultats de la cerca

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84

En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra

Casada amb l’escriptor Arthur Gundaccar von Suttner Coneguda pacifista, esdevingué famosa amb la novella Die Waffen nieder ‘A baix les armes', 1889, traduïda gairebé a totes les llengües europees Rebé el premi Nobel de la pau el 1905, i fou nomenada presidenta del Buró Internacional per la Pau, a Berna El 1909 publicà les seves memòries

Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang

Professor a Berna 1914 i a Basilea 1922 Estudià els problemes psicopedagògics a partir d’un sistema ontològic propi És autor de Wege und Irrwege der Erziehung ‘Camins i esgarriaments de l’educació’, 1918, Der Gegenstand der Psychologie ‘L’objecte de la psicologia’, 1921, Philosophia perennis 1952, Das Wesen der Philosophie ‘L’essència de la filosofia’, 1934 i Das Böse ‘El mal’, 1960

En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura

Doctorat en filologia romànica, fou professor de literatura castellana a la Universitat de Berna fins a la jubilació 1989 Cofundador de la revista Espadaña 1944, publicà diversos llibres de poemes Cantos al destino , 1945 Contemplación del tiempo, 1948 España, pasión de vida , 1953, etc, i l’antologia Poesía 1939-1964 , 1975 i un estudi sobre La novela española contemporánea en tres volums, 1958-62

Format inicialment per Erwin Fritz, Sammuel Gerber, Rolf Hesterberg, Hans Hostettler, Niklaus Morgenthaler i Alfredo Pini, cal destacar-ne l’ús del formigó vist com a sistema constructiu i d’expressió estètica, que es manifesta al llarg de les seves obres Es destaquen, entre d’altres, l’Escola d’Alts Estudis de Sankt Gall, i la Colònia Halen de Berna, model d’organització d’habitatges unifamiliars agrupats

Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees

Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel